indignació
dilluns, 14 / gener / 2008 22:40
indignació
Va ell, el gran demócrata Zaplana, i s'emprenya. I s'emprenya perquè el sr. Tardà acusa al PP de tenir com a President d'honor del seu partit el Fraga Iribarne, que diu que té les mans tacades de sang. No ho sabem tots que és cert? No sabem tots que en d'altres països molts elements que pertanyien a l'antic règim franquista serien jutjats com a criminals i assassins? No ho han fet a l'Amèrica del Sud amb segons quin elements col.laboradors de desaparicions i morts mai aclarides? Doncs, això. No cal parlar de Fraga Iribarne, un del últims components vius de la dictadura feixista, amic i col.laborador del Franco i instigador de múltiples detencions, repressor amb les forces franquistes a càrrec de cossos policials culpables de morts mai aclarides, tapades, esborrades. I en Zaplana, diu que no, i no només diu que és una injúria cap a qui va treballar tant i tant per la democràcia (es refereix a Fraga) sinó que a més acusa de feixista el sr Tardà. D'on surten aquests fantasmes encorbatats? I segur que cada diumenge van a missa. Déu, si existeixes, perdona'ls, que no saben el que fan. O millor, no, no els perdonis i, si n'hi ha, a l'infern de dret.
Vegeu el video.
Companys i companyes, amics i amigues, al païs veí, hi ha gent que, decididament ha canviat el significat de les paraules. Ho deuen haver fet en algun moment en què nosaltres dormíem, potser la darrera nit de Reis, ara que tothom, els benpensants i tot, són monàrquics, acudeixen com xaiets als sopars d'aniversari del Borbó i l'endemà en fan lloança als mitjans de comunicació. Ara els feixistes, dictadors, totalitaris, som la gent d'esquerra, que vol un país lliure, una llengua reconeguda i el dret a la pròpia identitat.
Per si no n'hi hagués prou, segueixen anant al darrera d'anar il.legalitzant partits, mentre els cossos policials van fent ús del maltractament, la violència, la tortura, llegiu aquí
Un pot ser un lladre, un terrorista, un assassí, (que no està bé, no és defensa) però la llei del Talió està abolida. Un sap que hi ha presumpció d'innocència fins que no es demostri la culpabilitat. I fins i tot quan se sap que un és culpable, la violència és emprada pels violents, pels terroristes, pels assassins. El que sembla és que arreu del món, qui té una placa i porta una identificació i va armat legalment, pot fer ús de la violència legalment. I això és inadmissible. Si vols la pau, prepara't per la pau, deien, no pas per la guerra.
Si us plau, anem a votar, anem-hi que s'acosten temps de foscor si no es mobilitzem tots, que els de dretes voten fins i tot en moments d'agonia.
Recordem Lluís Llach, i el seu disc "temps de revoltes". Com és que les revoltes se les han quedat la gent de dretes? Està molt rebé fer alguna cremada de fotos i fer algun crit de tant en tant, però no podem perdre aquesta lluita. Ha de córrer una consigna, la revolta som nosaltres, la gent del nostre tarannà que no es deixa ni enredar ni fotre i que sap quan i com cal lluitar. I no perdre de vista qui és de veritat el nostre enemic, que només té un nom.
Afegitó: El nostre himne, de quan erem petits:
Viva españa, penjada d'una canya si la canya cau, españa adéu siau!
“Els nouvinguts independentistes”
dimecres, 9 / gener / 2008 19:05
El passat 20 de novembre La Vanguardia publicava una carta titulada “Els nouvinguts independentistes”. L’autora era Maylen Ramos una noia cubana que fa tres anys que viu a Catalunya. L’escrit va suposar un rècord de participació per part dels lectors del diari, fet que l'ha duta a ser 'lectora destacada' d’aquest.
En aquella carta, Ramos relatava "mi 'sentimiento independentista' se reduce básicamente a motivos prácticos, económicos y de calidad de vida. Ni más ni menos. Los independentistas catalanes sólo deben hacer dos cosas para ver su sueño cumplido: esperar tranquilos y felicitar a los políticos españoles porque han logrado algo que jamás pienso que ningún otro político catalán pueda lograr por mucho arte de la palabra y 'don de gentes' que tenga: que hasta los nuevos inmigrantes deseemos la independencia de Catalunya, y repito, no por ser catalanes 'de corazón y alma', sino por el hecho de vivir en Catalunya".
“Entre sus otros logros también destacar el que es algo jamás visto en estas tierras como es crear un 'nexo común' un 'sentimiento de unidad en el destino' que ni la lengua catalana (hasta hoy nexo sagrado de catalanidad) logrará nunca entre los que somos 'nuevos' y 'viejos' catalanes. Repito, no es más que por razones prácticas, económicas y para un futuro mejor. Son los propios políticos españoles que están haciendo el 'trabajo de separadores' que ningún otro político catalán 'independentista' soñaría hacer tan bien: el que todos nos interesemos en cómo nos iría en una Catalunya sin España".
Si tots els “nous” catalans tinguessin, com a mínim, un pensament independentista per interessos com la Maylen i tots els “vells” catalans tinguéssim aquest sentiment de catalanitat que descriu tindríem molt més camí fet.
La realitat, no obstant, no és aquesta. El camí és ple d’esvorancs. El d’avui és la nova proposta dels peperos catalans que "els pares puguin escolaritzar els seus fills en qualsevol de les dues llengües" Es tracta de fragmentar, de desestabilitzar i continuar amb el camí que fa temps que els espanyols practiquen davant els nostres nassos: “sin prisa, pero sin pausa”.
NO POT SER
dilluns, 3 / desembre / 2007 18:36
No pot ser que Catalunya cada vegada s'enfonsi un poc mes que altres comunitats visquin dels nostres impostos i no per a crear una estructura que crea riquesa si no per a muntar un estat del benestar acollonant,que tinguin els llibres de text gratis aquí no,l'AVE mes barat, autovies, i aquí els capitans del PSC, nomes mirant de conserva la seva parcel·la de poder dintre del PSOE, amb PSAndalucia inflat d'afiliats que en la seva vida no han pagat una sola quota,i a mes aplaudeixin a la ministra del ciment. i ara com arma electoral fent por amb una possible victòria del PP no criticaven abans aquesta estratègia. Montilla,Nadal i companyia possiblement jo no us tornaré a votar, perquè esteu demostrant que poseu els vostres interessos per davant del país.
CULTURES I DRETS HUMANS
dimarts, 30 / octubre / 2007 23:16
CULTURES I DRETS HUMANS
Visc en aquest país i no sóc aliè al que passa, segueixo l'actualitat, m'informo i tinc la meva opinió i sobre aquest tema la vull fer publica, espero també les vostres opinions.És un tema difícil i polèmic i es que per a molts sectors “ políticament correctes “ qualsevol critica en temes relacionats amb la immigració serveixen per que automàticament et tractin d'intolerant i racista ( brou de cultiu ideal per a partits com PxC ).
Fa pocs dies va sorgir la polèmica per la decisió d'una escola pública de Girona de no acceptar amb vel islàmic a una nena a classe. Finalment el Departament d'Educació va dir que prevalia el dret a l'educació per sobre de l'ús del vel.
Personalment crec que el plantejament hagués estat igual de valid al reves o no?
He llegit molt sobre el tema, en primer lloc no queda clar si el vel és un símbol religiós o cultural, el que si queda clar es que és un símbol de submissió de la dona davant l'home. Hi ha sectors que parlen del respecte a totes les cultures, faltaria més, però ignorant la cultura pròpia del pais. Jo estic d'acord amb respectar altres cultures i religions, però crec que una societat democràtica i que assumeix el respecte als drets humans no pot permetre que en nom d'una cultura o d'una religió es vulnerin aquest drets, i molt menys amb els menors. Actuar en l'àmbit de la llar o en el carrer pot ser difícil i complex i és més un tema d'educació que d'altra cosa, però si es pot actuar en altres àmbits com escoles i fins i tot en el món laboral i en el carrer com ja s'ha plantejat en altres països en temes com el Burka.
Crec que si no hi ha una intervenció i regulació que comenci a tallar aquests temes que vulneren els drets humans aviat ens enfrontarem a temas com la supressió de la classe de educació física per a les nenes, o l'abandó de la escolarització als 11 o 12 anys , o fins i tot la ablació del clitoris. En definitiva, crec que impedir que en nom d'una cultura o una religió es vulnerin drets humans no s'ha de titllar ni de racista ni xenòfob. I molt menys quan realment no estem parlant d'Islamites , Cristians o Jueus sinó simplement de nens i nenes. Per ultim us imagineu per on aniria el debat si en nom també d'una cultura nudista uns pares portessin al seu fill a l'escola nu, o que uns pares amb una determinada ideologia fessin dur al seu fill ostentosa simbologia del seu partit .
Aclareixo que el fet en si de dur el vel no és una vulneració de cap dret, però si un símbol de la vulneració de la igualtat entre sexes.
Bé aquí acabo el post i com sempre qualsevol comentari i opinió serà rebuda amb els braços oberts,
