<?xml version="1.0"  encoding="UTF-8" ?>
<rss version="2.0" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:admin="http://webns.net/mvcb/" xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/">
	<channel>
		<title>manresa.blocsciutadans.net</title>
		<link>http://www.cuadernosciudadanos.net</link>
		<description>Últimas anotaciones</description>
		<language>es_ES</language>
		<docs>http://backend.userland.com/rss</docs>
		<admin:generatorAgent rdf:resource="http://b2evolution.net/?v=0.9.2"/>
		<ttl>60</ttl>
					<item>
			<title>Llei i sentit comú: una història real - De Suïssa estant&nbsp;</title>
			<link>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/llei-i-sentit-comu-una-historia-real.html</link>
			<pubDate>Tue, 10 Aug 2010 07:11:00 +0200 </pubDate>
			<guid>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/llei-i-sentit-comu-una-historia-real.html</guid>
			<description></description>
			<content:encoded><![CDATA[El dia 24 d?abril d?enguany, la molt famosa violinista Patricia Kopatchinskaja, amb passaport austríac i resident a Suïssa, va ser retinguda a la duana de l'aeroport de Zuric per voler entrar a Suïssa amb un violí valorat en 4 milions d?euros.El violí és propietat de la Banca Nacional Austríaca i la concertista l?ha rebut com a préstec. Es tracta d?una obra de Guarneri del Gesù, constructor italià que junt amb Stradivari han creat els millors instruments que es coneixen. Malgrat que la senyora Kopatchinskaja va ensenyar a les autoritats tots el papers detallant la propietat del violí i el contracte d?ús, la duana va requisar l?instrument. Les autoritats van demostrar una certa compressió pels problemes que aquest fet a creat però no estan disposats a fer cap excepció a les lleis que regulen l?entrada i la sortida d'objectes de valor al país. La solució que proposen és al de fer un «carnet ATA» que és un document que permet entrar determinats objectes sense passar els tràmits de duana. Generalment aquest carnet es fan per materials de fires i exposicions, ja que entren per una finalitat determinada i després surten sense modificacions. El preu del carnet pel violí Guarnieri és de 4.500 euros per un any. La senyora Kopatchinskaja dona, dins de l?espai de l'UE, uns 100 concerts a l?any, viatja amb avió i tren i no està disposada a fer tanta comèdia per una cosa que, amb sentit comú, s?ha de solucionar fàcilment. De moment té pendent una multa de 7.000 euros pels fets del 24 d?abril. La senyora Kopatchinskaja ha amenaçat en prescindir de la seva residència a Suïssa i anar a un altre lloc on no la maregin amb papers inútils. Suposo que algú a la Direcció Federal de Duanes tindrà sensibilitat musical i que això l'ajudarà a trobar una solució que aparenta fàcil però que les lleis, necessàries naturalment, han convertit en un serial estiuenc poc afalagador.]]></content:encoded>
			<comments>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/llei-i-sentit-comu-una-historia-real.html#comments</comments>
		</item>	
		<item>
			<title>Tots a la caça del vot - De Suïssa estant&nbsp;</title>
			<link>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/tota-la-caca-del-vot.html</link>
			<pubDate>Sat, 07 Aug 2010 07:02:00 +0200 </pubDate>
			<guid>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/tota-la-caca-del-vot.html</guid>
			<description></description>
			<content:encoded><![CDATA[Com si es tractés d?un assumpte cinegètic, s?ha obert la veda per la caça del vot ara que els caçadors (els polítics) ja han ensumat la proximitat de la presa (el votant).No per sabut és menys incòmode escoltar o llegir certes declaracions polítiques que només tenen com a finalitat la d?engalipar la gent per tal de portar el vot a la seva cleda. Ara descobrim sentiments tendents a l?independentisme a polítics fins fa poc muts sobre el tema. D?altres proposen solucions federalistes (Montilla ja s?hi ha apuntat) per tal de no sortir d?una Espanya amb la que cada vegada és més difícil compartir projectes.D?altres, desorientats i sense retrobar els principis presents en les seves sigles, intentaran que s?oblidin les seves febleses atacant les dels altres, en un joc repetit des que el món és món. I el ciutadà, que amb el temps s?ha format una imatge de la Catalunya futura, intentarà esbrinar dins de tot l?allau de promeses i bons propòsits, quins són els que més s?adiuen o s?acosten a la seva convicció. No és feina fàcil i al final tothom es veurà les cares davant de l?urna amb la papereta a la ma. Ara per ara, convé escoltar a tots els polítics, i com a taula, menjar poc i pair bé. Tot menys fer-se el desentès.]]></content:encoded>
			<comments>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/tota-la-caca-del-vot.html#comments</comments>
		</item>	
		<item>
			<title>Quina sobirania volem? - De Suïssa estant&nbsp;</title>
			<link>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/quina-sobirania-volem.html</link>
			<pubDate>Wed, 04 Aug 2010 06:41:00 +0200 </pubDate>
			<guid>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/quina-sobirania-volem.html</guid>
			<description></description>
			<content:encoded><![CDATA[Evidentment, la pregunta és retòrica i provocadora. Que molts, propers a una majoria, volen la sobirania per Catalunya sembla a hores d?ara bastant clar de manera que ha arribat el moment que els polítics han de presentar l?estructura d?una Catalunya sobirana per tal que tothom sàpiga on anem.Fem política ficció: Catalunya arriba a la independència i es converteix en un estat sobirà amb una sol?licitud pendent d?entrada a l'UE i a l'Euro. Com està estructurat aquest Estat? República Parlamentària, República Presidencial, República Federal o Confederal?. Crec que pot ser interessant d?obrir un debat entre els politòlegs i els polítics per tal de trobar la millor estructura per una Catalunya independent, estructurada segons les condicions socials, històriques, geogràfiques i econòmiques. S?ha de dividir Catalunya en comarques, en vegueries o deixar les quatre províncies actuals?. Pot tenir futur una estructura federalista dins de Catalunya?.Ara que la política activa ha aparentment parat per vacances, ens podem començar a posar aquestes qüestions sense pressa, però amb seriositat. Com més coneguem les possibilitats futures, més podrem esforçar-nos a arribar-hi.]]></content:encoded>
			<comments>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/quina-sobirania-volem.html#comments</comments>
		</item>	
		<item>
			<title>Nace la Fundació Rosa Oriol - Sintonía Cordial&nbsp;</title>
			<link>http://blogs.periodistadigital.com/sintoniacordial.php/2010/08/02/nace-la-fundacio-rosa-oriol</link>
			<pubDate>Mon, 02 Aug 2010 12:15:02 +0200 </pubDate>
			<guid>http://blogs.periodistadigital.com/sintoniacordial.php/2010/08/02/nace-la-fundacio-rosa-oriol</guid>
			<description></description>
			<content:encoded><![CDATA[La Plataforma Ciutadana de Solidaritat impulsa la creación de la Fundació Rosa Oriol con el objetivo de ofrecer atención a familias en riesgo de exclusión social

Manresa, 30 de Julio de 2010.- Hoy ha tenido lugar en Manresa el acto de firma de constitución de la Fundació Rosa Oriol que ha contado con la [...] Leer más!]]></content:encoded>
			<comments>http://blogs.periodistadigital.com/sintoniacordial.php/2010/08/02/nace-la-fundacio-rosa-oriol#comments</comments>
		</item>	
		<item>
			<title>Éxit i discreció - De Suïssa estant&nbsp;</title>
			<link>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/exit-i-discrecio.html</link>
			<pubDate>Mon, 02 Aug 2010 06:32:00 +0200 </pubDate>
			<guid>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/exit-i-discrecio.html</guid>
			<description></description>
			<content:encoded><![CDATA[Ahir Suïssa va celebrar la seva Festa Nacional amb himne, al?locucions, fogueres i castells de focs, com vol la tradició. Ahir, un suïs, Viktor Röthlin, va guanyar la marató dels Campionats d?Europa d?Atletisme celebrats a Barcelona amb més de dos minuts de diferència amb el segon.Röthlin, l?any passat va sofrir dues embòlies pulmonars i va ser operat del turmell, va estar a punt de morir i només amb l?ajut de la medicina i de la seva voluntat, va aconseguir superar el tràngol.Els meus més de quaranta anys vivint a Suïssa crec que em donen un cert dret a valorar tant les virtuts com els defectes d?un país que tothom creu conèixer encara que sovint es cau en tòpics difícils d?eliminar. Viktor Röthlin representa molt bé el veritable caràcter del meu segon país: discreció i treball. Röthlin no guanyarà cap fortuna amb la seva medalla però la seva lluita amb el seu cos i amb ell mateix, admiren fins i tots els que no som fanàtics de l?esport. Suïssa ensenya a no ser cridaner, a no ser presumptuós, a trobar punts comuns amb els altres sense burxar les diferencies, i a treballar i a aconseguir èxits sense estarrufar-se. Com Federer i com Viktor Röthlin.]]></content:encoded>
			<comments>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/08/exit-i-discrecio.html#comments</comments>
		</item>	
		<item>
			<title>El lunes daremos una buena noticia - Sintonía Cordial&nbsp;</title>
			<link>http://blogs.periodistadigital.com/sintoniacordial.php/2010/07/31/el-lunes-daremos-una-buena-noticia</link>
			<pubDate>Sat, 31 Jul 2010 20:25:08 +0200 </pubDate>
			<guid>http://blogs.periodistadigital.com/sintoniacordial.php/2010/07/31/el-lunes-daremos-una-buena-noticia</guid>
			<description></description>
			<content:encoded><![CDATA[Lo que comenzó siendo una acogida monástica cotidiana a aquellos pocos que quedaron en la cuneta de la sociedad, a causa de la crisis, y cuyo número fue en aumento, no ha parado.

Se pasó del torno del monasterio a un locutorio para la acogida. A los pocos meses a un local de 60 mts2 más unos bajos, que no tardó en quedarse más pequeño aun.

Creció la demanda, creció vertiginosamente el número de voluntarios valiosos y comprometidos y la solidaridad de personas anónimas, de empresas y de instituciones;  y a los nueve meses de estar en el segundo local, debimos trasladarnos a un local de más de 300m2,[...] Leer más!]]></content:encoded>
			<comments>http://blogs.periodistadigital.com/sintoniacordial.php/2010/07/31/el-lunes-daremos-una-buena-noticia#comments</comments>
		</item>	
		<item>
			<title>Els braus i el concepte de "nacional" - De Suïssa estant&nbsp;</title>
			<link>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/07/els-braus-i-el-concepte-de-nacional.html</link>
			<pubDate>Sat, 31 Jul 2010 06:56:00 +0200 </pubDate>
			<guid>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/07/els-braus-i-el-concepte-de-nacional.html</guid>
			<description></description>
			<content:encoded><![CDATA[M?afanyo a escriure sobre l?enrenou tauromàquic, per tal de no ser l?únic que encara no ha dit res sobre aquest tema.Tinc els meus dubtes sobre si haig d?escriure «curses de braus», «curses de toros» o senzillament com proposa una amiga «corridas de toros», en espanyol, perquè és cosa d?ells. El poc conegut escriptor italià Pitigrilli va definir un torero com «un escorxador vestit de cupletista». Un altre escriptor estranger que ara no recordo va dir que l?únic animal que juga amb avantatge en una cursa de braus és el torero. Ho esmento perquè a fora d?Espanya les opinions sobre la decisió del Parlament de Catalunya ha tingut molt ressò, i sempre a favor de la prohibició. Els arguments de ?Fiesta Nacional? són el més febles. No es pot declarar un espectacle taurí com a festa nacional sense que tingui un arrelament realment nacional. Les illes Canàries, considerades també com a territori nacional, ja fa molts anys que van declarar les curses de braus com a il?legals, i ningú va atacar aquesta decisió com ara ho estan fent am la de Catalunya.Les curses de braus poden agradar o no, qüestió de gustos. També hi ha gent que prefereix la sangria a un bon vi, o un plat de tripes a una costella. Argumentar l?estètica del torero és oblidar el patiment del toro. Explicar que la cursa és una lluita entre la vida i la mort només ho pot dir qui no ha visitat mai un malalt terminal. Prohibir no és gens agradable, segur que no. En realitat es podria esperar que la manca d?espectadors causés la desaparició de les curses de braus, senzillament per la llei de l?oferta i la demanda. Com que aquest camí sembla molt llarg, una iniciativa exemplar, portada amb discreció i eficiència ha donat com a resultat el que ja sabem. Si em permeteu, jo diria que els promotors de la votació mereixen donar dues voltes a la sorra de la plaça, abans que la tanquin.]]></content:encoded>
			<comments>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/07/els-braus-i-el-concepte-de-nacional.html#comments</comments>
		</item>	
		<item>
			<title>La mort d'un amic - De Suïssa estant&nbsp;</title>
			<link>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/07/la-mort-dun-amic.html</link>
			<pubDate>Thu, 29 Jul 2010 05:58:00 +0200 </pubDate>
			<guid>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/07/la-mort-dun-amic.html</guid>
			<description></description>
			<content:encoded><![CDATA[Acabat d?arribar d?un curt viatge a Bergamo, m?he trobat a casa la noticia de la mort d?un amic.De sobte, totes les altres coses han perdut vigència i interés. La noticia s?ha clavat com una sageta en el meu interior, i encara no tinc la tranquil?litat per dir que una mort és un fet normal i que la vida continua i tot això que s?acostuma a dir en moments semblants. Vaig conèixer el meu amic l?any 1972 en un viatge professional a la colombiana ciutat de Medellín, i malgrat la distància que ens separava, les nostres trobades tres o quatre vegades a l?any i també la correspondència que ens creuarem van fer que l?amistat agafés una força que poques vegades es dóna en una vida. La família del meu amic, la seva esposa, les seves filles, el seu germà, van ser per a mi un complement perfecte i indissociable d?un home lliberal i entregat a fer el bé. Tant ho va exercitar que un atemptat planejat per uns policies corruptes el va deixar cec, tot i que amb tres trets al cap el sicari es va voler assegurar la mort de l'amic, una mort que va tardar vint anys a arribar. Les moltes hores compartides amb l?amic a la seva casa de Medellín parlant de literatura, música, natura o història, em permeten ara reviure moments molt importants. Voldria creure com poques vegades que després de la mort hi ha una altra vida, on el meu amic m?espera fins que a mi m?arribi l?hora, i així poder continuar parlant de les nostres coses. Gràcies per tot, amic.]]></content:encoded>
			<comments>http://desuissaestant.blogspot.com/2010/07/la-mort-dun-amic.html#comments</comments>
		</item>	
	
	</channel>
</rss>
