Anamorfa

- Shoting Manresa- El Dibuix

13/11/2007

Dibuixar és el què més m'agrada... o això em semblava fins que vaig començar la universitat.
Dels nus als croquis i esbossos. No sé dibuixar línies rectes ni paral·leles, ni perpendiculars ni còniques. He tret un tres i mig de l'examen i no aconsegueixo millorar.
Dibuixar m'agradava, a les classes, quan no tenia model, quan el model l'escolia jo, quan la figura era dins del meu cap, quan em sortia per què no representava cap realitat excepte la que ja coneixia.

ARa em perdo entre corbes estranyes i estranyes rectes que fuguen quan no ho haurien de fer i es troben més a prop del infinit del full. Quan el full en blanc em mostra què hi tinc dins el cap.

RES.


Bah, suspendre és normal, no?


(... i si no ho és, com que la normalitat se la fa un mateix keine problem.)
Sort i Salut i petons a les orelles.


Anamorfa.