QUIN  ARBRE TAN  MERAVELLÓS !!

Es vertaderament trist que passem per aquest món - com passem -, un temps indefinit, i que dins d'aquest, hi hagi tant de temps per l'enuig, per l'enemistat, i que les persones, sovint tinguem un comportament com si aquí ens haguéssim de quedar per sempre...   Odis, gelosies, enveges, jo i sempre jo !   Que en fa fer de bestieses l'ego !   I de vegades, és tota una vida la que passa dins aquestes males coordenades:  actituds errònies i llastimoses.   I tothom "te la raó" que "justifica" totes les "grans ofenses" que ens han fet, les actituds: les que siguin...  Es, com dic, vertaderament trist, al nostre entorn -i de vegades també-, afectant-nos directament, com aquells germans que no s'han dit mai més res per "qüestions d'interessos", com si això fos la "clau" de l'existència, quan tanmateix, hauríem de "repetir curs" perquè hem fracassat en una o més lliçons de la vida, un suspens !    Perquè aquestes trifulgues no són sinó "guerres en petit" però tant dures, doloroses i sagnants com les guerres grans: on mai no hi ha vencedors ni vençuts.   Només hi ha persones decebudes i frustrades, que no han sabut trobar l'equilibri real i objectiu per les vies de l'afecta i la noblesa, i han originat vertaders desastres i drames que han "arrossegat" a uns i altres.   Per finalment descobrir, que la "felicitat" no era -i no és- això.          

Cada dia o cada nit, en anar a dormir, a l'hora de tancar els ulls, què se li diu a la fosca immensa, o a la "Llum" (si hom te fe),  quan la Consciència "no està tranquil·la", i "ningú garanteix" si els tornaràs a obrir els ulls ?   Es una pregunta transcendent, per meditar-la.  Si és que hi ha temps, és clar !   Perquè avui dia, tal i com van les coses, gairebé "no n'hi ha de temps" per les coses que -considero-, n'hi hauria d'haver...         Aquest apunt es podria acabar de moltes maneres, però he escollit unes preguntes:  Valen la pena els comportaments innobles ?   Es pot ser "feliç" després,  per més que hom intenti disfressar-ho ?  Es un al·licient passar pel món així ?

Manuel Luis Tatjé

Semàfor soporífer perquè triga molt a fer els canvis.  Es la sortida del carrer Puigterrà de Dalt a la Carretera de Vic. El semàfor triga a obrir-se no nomès pels conductors sinó també pels veïns. S'han d'aguantar tot tipus de fums dels cotxes relentint i dels cotxes arrancant, sorolls de motors, etc. Ah ! I sovint això amenitzat per aquests nois, que em penso que tenen greus problemes d'oïda i han de posar els sorolls que escolten a "tota pastilla" de manera que, a més d'ells, tothom se'n pugui fer càrreg, del que estan escoltant.  La densitat de vehicles d'aquest carrer és inhumana, però això ja es va fent, mica en mica, consubstancial en el subconscient dels que ens hi velluguem amb una certa freqüència... Potser al final no sabrem viure sense això... Serà una victòria del Progrés ? 

MIRANT AQUESTES CASES I AQUESTS TEULATS, SEMBLA QUE EL TEMPS NO HAGI PASSAT...   O POTSER HA PASSAT MASSA I HO REFLECTEIXEN LES VELLES TEULES QUE RESISTEIXEN... I EL MEU COR QUE SENT UN INFANTÍVOL ENYOR, DE QUAN JO EM SENTIA PETIT I LES CASES EREN GRANS, A L'INREVES D'ARA... I EL TEMPS IMMÒBIL I DESTRUCTOR ME LES ENSENYA COM PER DIR-ME: EI, QUE ENCARA HI SON..! I UNA LLÀGRIMA FURTIVA EM VOL ENTELAR ELS ULLS, DE QUAN, PER UNA FINESTRA, QUE ARA ES TAPIADA, MENJAVA AMB FRUÏCIÓ UNA LLESCA DE PA AMB OLI I SUCRE, I M'EXTASIAVA PER HORES CONTEMPLANT AQUESTS PATIS IMMEDIATS I L'ESTIMAT PAISATGE D'EL CASTELL...   MIRANT  AQUESTES CASES I AQUESTS TEULATS...

La nit del 31 d'Octubre a l'1 de Novembre, era una altra de les nits màgiques que feien somiar als infants. Era la nit de les "Animetes", aquestes corrien per tots els racons de casa meva, i darrera de cada porta, de cada raconet indeterminat hi deixaven el seu present, vaporoses i sense fer soroll. "Animetes" bones que, em semblava sentir des del llit, amb el cap amagat entre les mantes.  Era una nit emocionalment semblant a la de reis, però lògicament amb les característiques pròpies de l'època de l'any, és a dir, la diada de Tots Sants.  "Per Tots Sants capes i mocadors grans"! Sentia dir als majors.  També era - és - per recordar les persones absents, els éssers estimats que ens han precedit camí de l'altre vida...  Anar al cementiri, recordar-los i homenatjar-los. Encara que jo sempre havia sentit a dir també, que el dia dels Difunts era l'endemà de Tots Sants.        Però bé, la infantívola i veritable emoció arribava el dia 1 de Novembre de bon matí que, com en el cas de fer "cagar el Tió" s'havien de resar unes oracions per les "Animetes del Purgatori" i anar resseguint tots aquells raconets de casa, on hi anava trobant grupets de castanyes i panellets que anava dipositant en una cistelleta entre esclats d'alegria i la complicitat dels de casa.      En aquells anys encara ningú no parlava del "halloween" en detriment de les tradicions d'aquí.  Es culturalment bo conèixer com celebren aquesta diada altres països de forta tradició, però em fot considerablement veure com altres conciutadans la imiten i practiquen aquí, i assumeixen la carabassa com si fos de "tota la vida". Serà que la penetració de la cutura anglosaxona és fluixa, que hàgim d'assumir les seves tradicions i tot? El mateix passa amb l'assumpció que es fa del "pare nadal" quan és el temps.  Però que passa ?  Que hem perdut l'auto estima ? Que em perdut el Nord ?  Que hi ha manca d'amor pròpi de cara a les tradicions catalanes ?  O és que també ens volen "globalitzar" les tradicions?  Moltes d'aquestes tradicions emanen d'èpoques ancestrals, i parlen d'una antigor mítica de Catalunya, amb creences i costums, molt llunyanes, que més endavant el cristianisme "va fer seves" i així ens han arribat. Hauriem de sentir-nos-en orgullosos, i no menllevar els costums d'altri, per be que sigui bo conèixer-los. No em tanco pas a conèixer-los...  Però practicar-los i deixar de banda els nostres ? Penso que cadascú des del seu lloc hauria d'esdevenir un defensor de les pròpies tradicions, que mica en mica, s'aniran perdent...  Hi ha algú que celebri la "Festa de les Animetes" amb els seus fills i nets ?  Hi ha algú que no sàpiga, en canvi, què és el "halloween ?  Casum Judes !

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé 

L'ESTELA QUE HA DEIXAT EL REACTOR, NO SE'N VA.  AL CONTRARI, AL CAP D'UNA ESTONA ES VA EIXAMPLANT I OH,MAGIA POTAGIA: EL CEL ES VA ENTERENYINANT PER DAMUNT LA CIUTAT...

Diumenge passejant amb el meu net petit, de quatre anys, l'Adrià, pels boscos de la part alta de Marganell, voltants de Cal Simonet, teníem una daquestes converses úniques que "només" poden tenir els avis amb els seus nets.  Ell parlava distès de tot el que veia, de tot el que li venia de gust.  El vaig fer fixar en els fòssils, explicant-li que en èpoques remotes, per on caminàvem havia estat un ric fons marí, i es va guardar una petita petxina petrificada a la butxaca.   Més endavant, alguns bolets disseminats, no dels millors però precursors dels bons (que arribarien be si caiguessin quatre gotes), els vàrem contemplar minuciosament.  També petites muntanyetes de terra, de les formigues atrafegades aprofitant les darreres "pistonades" d'aquesta Tardor de bonança.  Una escarbatina solitària aterrida per la nostra presència. Li vaig dir a l'Adrià: s'atura perquè ens te por, allunyem-nos, ja veuràs com es torna a posar en moviment.   Hi ha coses que ell ja sap però li agrada preguntar-les i que les hi tornin a explicar.  Tant de bo que no perdi mai aquesta meravellosa vivacitat curiosa de preguntar, perquè aquest és un dels factors necessaris per aprendre allò que demà es proposi.  

La qüestió està en que vàrem trobar de sobte, un amable caçador, que duia penjat en un costat del cinturó el seu gran trofeu de caça: una perdiu ben rodona i maca.  Se'ns van acostar dos gossets, però el caçador d'un tros lluny ja ens va avisar que eren bons i que no feien res, realment eren manyacs.   En apropar-nos al caçador, l'ocell feia llàstima.  Hem saludat al caçador, però hem dit: pobret ocell..!  A l'Adrià li ha fet molta pena, i s'ha impressionat amb l'escopeta.   Realment no ens agrada el que fan els caçadors.  No és correcte ni humà matar als animalons del bosc i sobretot en època d'abundor.   Quan la gana apretava i no hi havia altres recursos, l'enfocament de la qüestió podia ser un altra.  Però avui dia no s'hi val.  Matar els animals per divertiment denota una manca de sensibilitat brutal i absoluta, a més d'una crueltat atàvica, regressiva, totalment renyida amb la Naturalesa i el progrés.    Tampoc s'hi val amb aquestes polítiques permissives del "n'hi ha masses", sobretot pel que fa al porc senglar, i així al cruel caçador a més, se li assigna un paper de benefici social.  Si hi ha una sobre població del senglar, ni que sigui aquest híbrid que és mig porc de granja i mig por senglar (dels d'abans) és perquè s'ha abonat perquè sigui així...i els caçadors tinguin forces peces i estiguin contents, home !

Deixeu en pau als conills, perdius i tota mena d'ocells, genetes, guineus i deixeu que poblin lliurement els boscos, i que aquests siguin el que realment han de ser: paradisos de la Natura que l'home estima i respecta, per ara i per les gernacions futures !   DESPRENEU-VOS DE LES ARMES QUE NOMES SERVEIXEN PER MATAR I PER EXTINGIR LA VIDA !!  FEU ALTRES ACTIVITATS QUE NO EXIGEIXIN MATAR ANIMALS NOMÉS PER MALSANA DIVERSIÓ !! 

Salutacions !

Manuel Luis Tatjé

 Volen que se'n parli i ho aconsegueixen.  Ens volen fer creure que tot ha de penjar de Wall Street...   I han aconseguit que els estalviadors, petits i grans, o àdhuc aquells que no ho són però que disposen de "pasta gansa" respectable, s'esparverin i s'esglaïn perquè algun banc o caixa d'estalvis podés fer fallida;  i fent prou ostentació de "confiança" el govern espanyol ha augmentat la quantitat de fons de garantia, per si passés "alguna cosa" que, modestament, no crec que passi...   Tot és, en part, per fer agafar nervis i "canguelis, i de passada, i com sempre, que tothom estigui mentalment entretingut, és a dir, ben preocupat.  Ho volen així.  Tenen la paella pel mànec, o al menys s'ho pensen i per això fan i desfan atropellant qui sigui (menys als seus, és clar !) en aquest esperpèntic teatre del món que han creat i creen a llur imatge i semblança.  I així van les coses !                                            Es allò que dèiem de la "globalització": quatre beneficiant-se i tota la reste, les dues "p", patir i pagar els seus capricis i excessos.                                           Però si són ells, els poderosos els que gasten i malgasten !  Qui doncs, sinó els que hi ha dalt d'aquesta cúpula piramidal ?   Que no ens vinguin a escalfar el cervell els economistes !  La "crisi" no és sinó un altre dels "muntatges" del "Sistema" que ens anorrea i enganya amb gairebé tot.  Una "crisi" que des del principi -com no podia ser d'altra manera-, te data de caducitat.  A ningú li fa estrany això ?                                                                                                 Qui paga tristament aquests plats trencats ?  Els treballadors que perden la feina injustament, acomiadats per les empreses que es veuen "obligades" a tancar perquè no poden resistir les "pautes" imposades per la "gran crisi" o sigui, la negativa de bancs i caixes, que han "tancat l'aixeta" fins a nou avís, potser ?  I després què ?  Tornem-hi ? O be una altra cosa..!                                 Passat el termini que creguin oportú, vindrà la reactivació.  Pel camí hi haurà hagut drames diversos, sobretot i especialment, en el món laboral.  A qui li importa això ?   Ells ja "han fet la seva" i segur que "hi han guanyat" allò que es proposaven i més...   Que hagin hagut de plegar indústries, tallers i comerços, se'ls en refot... Ja en sortiran d'altres !                                                  El més trist de tot és que no hi hagi "capacitat global" de plantar cara a situacions com aquesta - de fet, aquest és un dels grans èxits d'ells-, que tothom depèn de la mateixa font per subsistir, i aquesta font no és pas la de Canaletes, sinó que tots sabem prou bé quina és: per la boca mor el peix... (diu el refrany).                                                                                                                                                                                                                                                            Salutacions !                                                                                                                                                                                                                                                                  Manuel Luis Tatjé 

QUE FEIEN AQUEST REACTORS EL DISSABTE  16 D'AGOST EN EL CEL DEL BAGES..?

Tot l'any passat fins arribar a mitjans d'abril d'aquest 2008 patíem i ens engoixàvem per la severa sequera que es manifestava amb tota  la seva cruesa. L'abril però, com dic, de la meitat cap aquí, ja va començar a ser plujós i la terra assedegada ho va agrair.  D'aleshores fins avui ja no hem parat de veure la pluja a intermitències fer créixer els rius, omplir els embassaments, fer cantar torrents i rieres, i deixar la terra ben regada i humida per tot.  Sembla que ha fet un estiu "com Déu mana" i ara hem entrat, jo diria que solemnement a la tardor.  Ningú podrà dir, al menys enguany, que les estacions diguemne intermèdies, com la tardor i la primavera, "desapareixen" o no estan ben remarcades.  Això si: vàrem estar gairebé un any sense que caigués ni una sola gota d'aigua ni de fang.  Més de vuitanta anys feia que no es veia una cosa així.   Jo no sé si va ser la Moreneta que va escoltar la desesperació de Catalunya a través del Conseller...    O que vàren deixar de passar amb l'excés que ho  feien els anomenats "chemtrails" (si burxeu en aquest mateix blog trobareu escrits en que parlo d'aquestes actuacions de reactors increïbles, inexplicables i inexplicades) que "ningú, no sap encara (ni es sabra, segurament) la seva veritable missió i, si com es sospita, podrien haver incidit o incidir en els règims de pluges de qualsevol zona del Planeta.  De fet, tampoc es va aclarir ni poc ni molt el "misteri" de les "avionetes fantasma" i el iodur de plata, per sobre camps del Solsonès.      I abundant en tot això de la incidència humana (o potser valdria més dir inhumana) en la meteorologia, també és pot fer esment del famós "Projecte Haarp", que desde les seves instal·lacions a Alaska, manipula - s'ha dit -, la ionosfera, per incidir precisament en canvis climàtics a qualsevol punt de la Terra, que més convingui als seus promotors o amos.  Fantàstic ! No ?       No us faci mandra navegar per Internet i cercar paraules com "Haarp", "Chemtrails", i derivades, encara que també és maco cercar LHC el Gran Col·lisionador d'Hadrons (que per cert després d'una setmana d'engegar, ja s'ha averiat), per veure el "grans" que som...

Però si tot plegat us sembla que és "menjar-se massa el coco", per dir-ho en una expressió de carrer, enfoqueu-vos en aquesta meravellosa tardor amb els seus tons ocres romàntics i les seves humides estores de fulles, que em penso que aviat hi haurà bolets a la Catalunya Central !  Bé al Berguedà i al Solsonès ja fa més dies que en mengen ells...  I sembla que després de tot, encara en serà un bon any (de bolets vull dir, eh ?).  Però no "baixeu la guàrdia", pel que pugui ser...

 Salut i força !

Manuel Luis Tatjé