Venim al món per un temps indeterminat, per aprendre, per passar lliçons, superar obstacles i adquirir coneixements de Vida. Tot això d'una manera recíproca amb les persones que es van trobant, de manera que tots, aprenem, els uns dels altres en les diferents circunstàncies que es viuen. Tot, en gran part, ve condicionat per si "ho sabem" això, vull dir el "perquè" hem vingut, i "quina serà" la comesa del propi transitar. Si no ho sabem, si ni tant sols ho intuïm, pot ser que ho aprenguem a través d'una educació, o de l'experiència directa de la pròpia vida, sovint, això darrer, acostuma a ser més "traumàtic" però alhora també molt eficaç. De vegades costa de trobar el sentit, o un sentit a la vida, quelcom que "situí" la persona en el "lloc correcte" on poder avançar, on poder progessar, on trobar un "nord", "un lloc sota el SOL", on hom trobi aquella motivació, aquell "sentir-se útil", i tot això, depenent molt de les circumstàncies de cadascú, allà on s'ha nacut i crescut, els grups humans amb els que hom comença a desenvolupar-se, que de vegades, seran propicis i estimulants, però altres vegades, un autèntic revulsiu que, no obstant, projectarà la persona cap on te d'anar, amb més o menys consciènca, però que indefectiblement, situarà l'individu al "punt de sortida" del que en podriem dir el "seu destí". Un "destí" que ell mateix anirà creant i alhora l'anirà instruint a través de les experiències que anirà tenint. No és senzill, ni succeeix sovint d'una manera plàcida. El món que espera als éssers humans, quan s'incorporen a la Terra, no és pas un "paradís" on ja tot estigui fet i on no s'hagin de passar penes, treballs, dolors i angoixes, no, precisament de tot això es composen molts dels sentiments que hom sentirà i viurà en si mateix, naturalment, amb satisfaccions també, en aconseguir les fites per les que tant s'haurà lluitat, amb l'alegria d'estimar i compartir, amb tots els afectes necessaris i les persones més afins que constituiran aquells grups socials on hom troba i diposita els "valors", les esperances, espirituals, culturals, polítiques, esportives, de tota índole, amb que construeix perceptivament els "fonaments"diguem, de la pròpia vida. I ara, les preguntes:
Però tot això, que està "engegat" en tot el Planeta i desde molts segles, i afectant tots els éssers humans, indistintament d'allà on siguin i visquin, tot això, algú "pensa" que "funciona fortuïtament", perquè l'atzar i la casualitat, són així de "generosos" ? Si es que "no hi ha Lleis que predeterminin" el "pas de les persones sobre el món", quin atzar més meravellós, veritat ? Però, i d'on sortiria aquest "atzar" ? Perquè hauria de sortir d'algún lloc, o no ? Perquè si ja hi fos desde sempre, equivaldria a Déu, no ? Però hi ha una "mecànica perfecta" al Cosmos, o no ? Hi ha mecànica "sense" mecànic ? Si estéssim enmig d'una explosió, mai no ens cauria cap roc al cap ? Pot haver-hi un rellotge sense un rellotger ? O un equip de rellotgers ? Imaginació infinita, no ? Ei, dic jo.
Castellano Català 
