"La societat occidental és molt vella i treballada, tot ja ha estat dit, de cent mil aspirants a poeta n'arriba un -i encara gràcies-, però endavant si estan disposats a provar-ho i a pagar-ne aquest terrible preu. En el que pugui jo els ajudaré perquè crec que tinc el deure de servir i procurar d'orientar tothom i sobretot els joves".
Aquest paràgref és el fragment d'una de les cartes que el gran poeta català Salvador Espriu em va enviar fa quasi quaranta anys, en temps del "Grup La Roda" de Manresa i amb motiu d'haver musicat uns poemes seus, cosa que va fer que el conegués personalment i que hi tingués una efímera però (per mi) profitosa correspondència que, com tresor, encara conservo i que m'ha dut a fer una reflexió sobre aquesta frase que sempre he recordat molt especialment: "TOT JA HA ESTAT DIT." Aquesta frase, tot i ser cert això que la "cultura occidental és molt vella i treballada", sempre m'ha provocat una certa o mena de dissensió. Potser si, que en un pla teòric, històric i filosòfic, seria així, més jo penso que no pas en el terreny pràctic. Amb això Espriu mostra un xic el seu caràcter pesimista alhora que lluitador. No perdo de vista que Salvador Espriu tenia una basta i consolidada cultura, i jo, un noi d'extracció obrera, per dir-ho així, era davant seu un ignorant de solemnitat, tot i llegir força, tenir les meves inquietuds, en aquells moments molt de caire reivindicatiu, polítiques, de país, culturals, sindicals, de presa de consciència de la situació a nivell general, i bellugar-me en certa manera, entre joves intel·lectuals i universitaris entre els quals també aprenia.
A la pràctica, i encara que totes les coses imaginables hagin estat dites, i molt meravellosament ben dites pels grans poetes (ja que parlo d'aquests), a la pràctica dic, sempre hi haurà una forma nova, una forma diferent, original, treballada, senzilla, més o menys culta, que irrompi en el món, per explicar un cop més les circumstàncies socials i polítiques, místiques, religioses, filosòfiques, tràgiques o no, per definir, criticar, ridiculitzar, o enaltir l'amor i fins els aspectes més tòpics que caracteritzen l'ésser humà, la Humanitat. Això em fa dir que mai no estarà "tot dit i fet", sinó que sempre hi haurà algú que ho expliqui d'una manera fresca, personal, que ens farà riure, o plorar o enutjar. Tot això no ho dic pas per contradir el gran Savi de Sinera, a qui sempre he admirat i respectat, a part que ell, en tinc el convenciment, deia el que deia amb la molt primmirada mesura de mestre que li donava el seu coneixement.
Per saber més sobre el tema de Salvador Espriu, el treballo més extensament en aquest blog: "EL GRUP LA RODA DE MANRESA EN EL RECORD", a aquesta adreça: http://manelluisrodaman.blogspot.com
Castellano Català 
