Castellano Català
Castellano Català Petits i grans universos per compartir
Aquest és un tema reiteratiu. Què passaria si dels mitjans informatius es descartessin les "cròniques negres" que la major part dels dies ocupen, al menys, un vuitanta per cent (si no és més)de tot el que s' "informa" ? Hi hauria un daltabaix a les redaccions i a les agències ? No sabrien que dir ? I l'eterna pregunta:" perquè es dona tanta importància a aquesta informació negativa, que a la pràctica no serveix de res ? Per més que s'informi per ràdio i TV, el violador segueix violant, el que maltracta la seva companya, ho segueix fent, el que roba, tampoc deixa de robar, el que mata, continua matant, aleshores què es pretén ? Això és un "efecte" de la dita globalització, que ens hàgim d'assabentar, a més a més, de la "crònica negre" que succeeix a les antípodes d'on hom viu ? A qui interessa realment, el suïcidi o el parricidi que succeeix a l'altra costat de la Peninsula, o a l'altra costat de món ? A qui interessa que les misèries humanes s'hagin de remenar a tal extrem ? No és aquesta una manera d'embrutar més i més la ment de les persones ? I les "noticies" avui dia, tant per ràdio com per TV es repeteixen constantment, per ampliar-les o afegir-n'hi més, i assegurar que arriben a tothom sigui l'hora que sigui. Les dites "noticies" són un "triller" permanent, una "crònica negra" sense pietat. A més cal afegir-hi els altres problemes eterns que ja hi ha qui te cura "que mai no tinguin solució" encara que somrient àmpliament vol fer creure que s'esforça per aquesta: l'Orient Mitjà, etc., etc., no cal entrar amb més detalls, que tothom coneix com una triste cançó enfadosa que colpeja el cervell. En definitiva un "programa" que segueixen gairebé doctrinalment tots els medis de comunicació, sense salvar-s'en ni un: cada un amb el seu llenguatge, el seu tarannar, la seva "tendència política" (això també fa riure per no plorar), amb la seva influència religiosa o les seves idiosincràcies, però tots, per venir a dir el mateix, tanmateix bevent en la mateixa font, i en definitiva, amb uns mateixos propòsits: aconseguir que les persones tinguin una mateixa visió general i uniformista de les coses, dels fets, dels esdeveniments. Aconseguir unes mateixes reaccions que, subliminalment s'introdueixen o s'estimulen (com aquell qui no vol la cosa) en el subconscient. Evitar que el pensament voli lliure i es formi una lliure opinió. Abans (encara que també ara), parlàvem de la publicitat subliminal, ara s'ha de parlar també de les noticies subliminals o del subliminal que s'amaga en les noticies, i que inconscientment es va dipositant en el subconscient de la societat com a pluralitat d'individus.
Algú amb una certa "bona fe" o "innocència", podrà dir encara: i això, "perquè" ? Deixem la resposta a l'aire, i potser si hom practica, farà un bon exercici de lliure opinió o lliure pensament, intentant sortir del "remat"...
Encara que també és bo constatar, que quan un no pensa com el "remat", és mal vist, criticat, desqualificat, menystingut, etc., etc. Així de "subliminal" és el "Sistema" que ens ocupa i ens vol anul·lar bo i donant-nos-ho tot, i volent fer-nos creure o veure, que "som els millors". No heu sentit a parlar d'implantació de "xips" per millor controlar-nos ? Us sona la paraula "CONSPIRACIÓ" ?
Salutacions !
Manuel Luis Tatjé
