Castellano Català
Castellano Català Petits i grans universos per compartir
Per primera vegada a Manresa, des que hi ha el nou Kursaal, vàrem poder gaudir d'una Gran Orquestra de renom internacional, com ho és la Filharmònica de Pilsen, amb una cinquantena de músics fantàstics a mans de l'expert Director Jerolsav Krcek, i també amb el reconegut virtuós violí solista Stepan Prazak. Un cop més, la rica qualitat musical de l'Est d'Europa, es va posar de manifest en un concert esperat, i que alhora, es va fer curt (75 minuts), pel mestratge demostrat, el "savoir faire" indiscutible dels seus integrants, i la seva maduresa harmònica.
Va començar el Concert amb l'obertura de l'òpera "El Barber de Sevilla" de Rossini, però el crescendo de la Sessió, va començar de debò amb el Concert per Violí, en La major, de Wolfgang Amadeus Mozart, que va fer les delícies dels assistents, a qui amablement el Director Krcek, va aturar amb un gest de la seva ma, frenant un aplaudiment entusiasta, fora de lloc, en una pausa que "no tocava". A partir d'aquell instant, el públic ja no va aplaudir més, sinó a un gest enèrgic del Director, i un somriure d'orella a orella, que volia dir: "ara si, ja podeu aplaudir". Aquesta situació "encara" és molt típica en els concerts de música clàssica a Manresa, on s'hi denota unes mancances, que jo crec que, de mica en mica, anirem superant i "posant al dia".
Acabat el concert mozartià els aplaudiments no cessaven, i també, en especial, al jove virtuós del violí Stepan Prazak, qui per correspondre, un cop més, als aplaudiments, ens va obsequiar amb un "caprici" de Paganini, molt ben brodat, que va concloure la primera part.
A la segona part, la Simfonia núm. 7 Op.92, de Ludwin V. Beethoven, es va anar desgranant amb tots els seus alts i baixos, amb tota la seva força i sensibilitat, les seves pauses, que el públic, entregat, anava respectant, fins a acabar amb uns llarguíssims aplaudiments, que van fer sortir vàries vegades consecutives al Director, fent posar d'empeus l'Orquestra i saludant, com és costum, al primer violí. Ja fora de programa, van obsequiar la concurrència amb una "Coral" de Johan Sebastian Bach, que és obvi dir que va complaure tothom.
En conjunt va ser un Concert brillant, que crec que, sobradament, va cobrir totes les expectatives, de les, segons s'ha dit, siscentes persones, la majoria a la platea, assistents al memorable acte.
Per mi, i sé que sóc pesat, una sola cosa segueix desharmonitzant aquests actes, i és la presentació, que per ser com és, valdria més que no hi fos, doncs ja hi ha els programes que informen. Qui presenta un acte de categoria, no pot anar amb camisa i pantalons, encara que siguin negres. L'anomenat i arrelat "provincianisme" manresà, continua i no te ganes de cessar, està ben instal·lat i està molt cofoi de la seva, (per mi) trista actuació. Es una llàstima !
Salutacions !
Manuel Luis Tatjé
