Castellano Català
Castellano Català Petits i grans universos per compartir
La ment és com un animal desbocat que s'ha de dominar. Perquè no te ni ordre ni concert, i a sobre, se li fa cas. Fàcilment hom s'identifica amb els seus desequilibris, amb els seus pensaments irreflexius.
Un exemple del "domini de la ment", seria el de contemplar la persona que t'està insultant, amb una certa pena, perquè no te cap control sobre si mateixa, mentre que tu, per exemple, en comptes de respondre als insults i ofenses, et quedaries passiu, dominant el teu control amb una actitud pacífica i freda. D'aquí aquella sàvia dita popular (sàvia com gairebé totes les dites), que diu que
"dos no es barallen si un no vol".
Normalment, qui perd els estreps, el que fa en realitat, és donar un penos exemple de manca de domini de si mateix. I és que perdre literalment el que es diu "els estreps", no ha resolt mai cap problema ni conflicte, en tot cas, en genera de nous i de pitjors, perquè les conseqüències són sempre negatives.
Per això la ment cal que sigui dominada i sotmesa a la propia Consciència. Al principi costa una mica de calmar-la, doncs és plena de records i projectes en complet desordre, és com si tots cridéssin alhora per fer fer a la persona el seu antull. La ment sovint és com una aula sense un professor que es faci respectar, enmig d'aquell guirigall no hi ha qui s'aclareixi, no es pot ensenyar, ni aprendre cap lliçó. Però quan el Mestre es fa respectar, es fa el silenci i la calma: aleshores pot donar la lliçó. Hi ha hagut un domini (no pas violent) de la situació.
Per aqui comença la pràctica de la meditació, -cada cop més
important als nostres dies-, per calmar la ment i educar-la, perquè sigui un complement útil de la Consciència, l'autèntic "guia" dins cada ésser humà, mesura i equilibri de pràcticament tot, segurament una de les millors parts internes de l'individu, per no dir la millor. La que sempre actúa per bé i en tota circumstància, i que, sovint, una ment "desendreçada" no deixa comprendre com seria comvenient.
Si al món governés la Consciència, tot seria radicalment diferent de com és. Lamentablement hi ha molta inconsciència, i se'n fomenta molta més: són tots els desastres de tota mena, que assolen aquest trist formigué humà que podria ser tant diferent... Ei, dic jo !
Salutacions !
Manuel Luis Tatjé
