Castellano Català
Castellano Català Petits i grans universos per compartir
Quan el Teatre Kursaal és ple de públic fa goig i, fins i tot, aparenta ser més petit del que realment és. Quan tot ell vibra amb tota una Òpera de Verdi, com és La Traviata, és quan es forma aquest ambient general que ho embolcalla tot i a tots, amb aquest geni intemporal que va de l'escena al públic i d'aquest a l'escena, sentiment intens que la identificació uneix massivament, sigui el que sigui el que transmetin els quins magistralment es mouen, canten, dansen, criden, parlen, riuen, ploren o moren, entre decorats i focus, trametent vivament parts pròpies filagarsàdes amb els respectius personatges de l'Obra, amb llurs característiques particulars.
Bellugar-se una cinquantena de persones dalt d'un escenari, no és qualsevol cosa, requereix assaig i molta disciplina. Què diria d'aquests cantants formidables com la Minerva Moliner, soprano, l'Ismael Pons, baríton, o el Carles Cosías, tenor, entre altres, en la funció del dimarts 26 de febrer, que penso que van estar impecables, acompanyats de la ja molt reconeguda Orquestra Simfònica del Vallès, amb el Director Elio Orciuolo i el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Un programa rodó i complert, i amb el pannell on hom podia seguir la sobretitulació en català, cosa que va facilitar molt el seu seguiment i comprensió. Tasca encomiable de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, quina Presidenta-Directora General, és Mirna Lacambra.
Aquesta és una de les grans funcions del Kursaal, vull dir, que es programin òperes i per fi, tinguem al Bages, a la Catalunya Central, més que un petit tast de la "gran música", el goig complert de les Grans Òperes. I crec que el públic de Manresa i Comarca, ho agraeix amb aquesta assistència massiva i il·lusionada al Kursaal, amb una venda anticipada de localitats que parla per si sola.
Jo crec que quan es representa una Òpera com La Traviata, TOT ha d'estar a l'alçada de les circumstàncies i categoria de la funció, perquè sinó, un petit detall desmereix la grandària de l'espectacle: m'estic referint al presentador que va sortir abans que s'alcés el taló, que suposo membre d'El Galliner, modèlica Entitat, sens dubte, però que no l'eximia de "vestir correctament i adequada" en el moment de presentar una Òpera de Verdi.
Penso que el públic manresà que abarrotava el Kursaal, no s'havia de tractar com una "penya d'amics" a qui "familiarment" es presenta uns artistes, per més "bona fe" que s'hi posés. Al menys aquesta és la impressió que a mi em va donar. Això rebaixava d'entrada, la funció, li "prenia categoria". No és la primera vegada. Això mateix que ara critico ho he vist en algun altra concert que s'ha fet al Kursaal. Res tinc contra les persones, més si contra la seva indumentaria. I no em considero "purità", ni molt menys "carca". Però és bonic que es respectin els rituals de les coses. I es doni a cada funció el tracta que requereix. Un Gran Teatre crec que ha de tenir en compte això. Sinó, traslladeu el que us dic al Gran Teatre del Liceu. Suposo que un presentador amb jersei i texans, no s'hi escauria gens bé. Doncs en el Kursaal de Manresa, tampoc. Hi ha altres espectacles en que això te una mínima o nul·la importància. En la presentació d'una Òpera o d'una Orquestra Simfònica, per mi, i em consta que no sóc sol, en te molta... I aquí queda dit, per si algu creu convenient de reflexionar-hi.
Salutacions !
Manuel Luis Tatjé
1. Malauradament, aquest fet és habitual en les representacions al Kursaal. Hi ha gent que necessita sortir a l'escenari cada funció, no fos cas que els manresans oblidéssim que és gràcies a ells que es fa teatre i òpera a Manresa. L'anterior gerent de la sala va aconseguir acabar amb aquestes manifestacions provincianes, després de molt batallar. De fet, aquest fou un dels grans motius de desencontre entre la gerència i el galliner. Ara que ja l'han fet fora i han posat al seu lloc a un de la seva corda, ja tornen a fer i desfer. Crec que els que aneu al teatre heu de fer saber al Galliner que això no és seriós. Estaria molt bé difondre aquest post i aconseguir que el proper cop que algú surti a l'escenari a fer el paperina sigui rebut amb xiulets. Potser així els passarien les ganes de figurar.
