CONSPIRACIONS...

QUÈ PASSA ALS BLOCS CIUTADANS?

ALguna n'està passant als Blocs Ciutadans que tothom deixa d'escriure-hi. El més  de gener: dues entrades, el mes de febrer: una (la meva). I cap més.  Es que es tracta d'una protesta?  Es potser un "boicot"?   Es només "mandra" d'escriure?   M'ha fet una mica d'estranyesa aquesta "solitud"  de la que m'he vist envoltat des del Blog "Conspiracions..."  Algú sap que passa realment?   Tant despistat sóc  que no me'n he adonat?   Perquè jo se que molts que habitualment escriuen aqui, no han pas parat de fer-ho als blogs que tenen a "can blogger"...  No ho critico, com molts sabeu, jo també sóc "blogger" des de fa anys, però no per això havia pensat en deixar el nostrat i local "Blocs Ciutadans"...

Si el mes de febrer he estat l'únic d'escriure una entrada, amb aquestes ratlles, em penso que vaig pel mateix camí de cara al mes de març...

Què hi farem?  Trobo que és una pena que espais que s'han creat per trobar-s'hi molta i diversa gent, facin "la fi del caga elàstics" i es vagin quedant muts i obsolets, com aquell que res...

Bé, no m'agrada escriure aquest tipus d'entrada, però és que ja feia dies que ho portava al cap amb una certa insistència, d'altra banda i com que no penso quedar-m'hi sol, no volia allunyar-me d'aquest espai, sense fer, al menys, aquesta petita reflexió i lamentar, sigui quina sigui la circumstància que crea aquesta situació, que hom permeti que les coses vagin així.   Apa siau!

MONTSERRAT: EL SUD LLUMINÓS DEL BAGES...

 Aquestes terres del Bages, a la Catalunya Central, sempre han estat "tocades" per la força meravellosa i envoltant de la Muntanya de Montserrat, pels seus fenòmens intemporals, per la seva espiritualitat intrínseca i plural, més enllà de la bellesa única i paisatgística, que també, la potencia de les seves energies magnètiques i tel·lúriques, la multidimensionalitat del seu espai i del seu entorn especials, impregna tot ésser vivent dins els seus àmbits d'influència.

A les terres del Bages, com també passa, per exemple, en les del litoral marítim, el costum fa que molts "no mirin, ni vegin", la bellesa i grandiositat del mar,  molts dels seus habitants, sovint, "no miren, ni veuen" la bella i allargada Serra que presideix l'horitzó Sud de les seves vides: Montserrat, amb les seves mil cares i fesomies, que les boires, el sol o la neu, o la lluminositat resplendent dels seus contrastos, presenta cada dia diferent, suggerent, misteriós, precís, inamovible, joia preciosa, far lluminós  per tanta gent que l'estimen i s'hi deixen il·luminar amb tants matisos, que no se'n perd ni un:  perles resplendents enfilalls d'un mateix collaret divinament universal.

Aquest és el Sud del Bages, Serra còsmica, d'allà on vingué un 21 de Febrer del 1345, la Misteriosa Llum de Manresa, que la religió es feu seva, com ja era típic en aquests casos, i que la tradició li adjudicà el desllorigador d'aquell conflicte (eclesiàstic també), de la Sèquia.   Avui, probablement seria un OVNI, dels molts que segueixen veient-se i fotografiant-se, avui dia, per tot l'entorn del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.    És el que te la tradició més nostrada: els fenòmens lumínics o misteriosos succeïts en l'època medieval, o eren del cel, o eren de l'infern, i llestos.   Avui dia, evidentment, no se saben encara moltes coses, però ja existeix un pòsit "modern", que parla, des de molts angles diversos, del que son els OVNIS, els ETS., i la seva llarguíssima història d'incursions a la Terra,  malgrat els astrònoms (potser avui ja no tots), que encara s'estan preguntant, de bona fe, "si hi ha algú més en la immensitat del cosmos, a part de la gent d'aquest món..."  La resposta que se'ls hi podria donar als que "pensen que estem sols" és la del pare a la seva filla en la pel·lícula "Contact" quan li diu: "si no hi hagués ningú més, quant d'espai desaprofitat, no ?"  I el més lògic no és pensar que no hi ha ningú més, sinó que el "rar seria que no hi hagués ningú més, en una immensitat tant descomunal..."   

Bé, si més no, en la festa commemorativa de la vinguda, des de Montserrat, de l'OVNI medieval del Bages, el bo també, és que hom faci alguna reflexió d'aquestes...   Ja se que per fer-ho cal "coratge" perquè els "estirats de torn", arrufen el nas i volen fer prendre per "boix" qui els emet, perquè això -diuen-, son temes molt del "marge" que "fan poc seriós" qui els toca.  Bé, aquí, al Blog "CONSPIRACIONS...", ja sabeu que la "serietat" dels "estirats" no m'interessa.  Per això dic el que dic.  

FILOSOFANT...

Venim al món per un temps indeterminat, per aprendre, per passar lliçons, superar obstacles i adquirir coneixements de Vida.  Tot això d'una manera recíproca amb les persones que es van trobant, de manera que tots, aprenem, els uns dels altres en les diferents circunstàncies que es viuen.  Tot, en gran part, ve condicionat per si "ho sabem" això, vull dir el "perquè" hem vingut, i "quina serà" la comesa del propi transitar.  Si no ho sabem, si ni tant sols ho intuïm, pot ser que ho aprenguem a través d'una educació, o de l'experiència directa de la pròpia vida, sovint, això darrer, acostuma a ser més "traumàtic" però alhora també molt eficaç.    De vegades costa de trobar el sentit, o un sentit a la vida, quelcom que "situí" la persona en el "lloc correcte" on poder avançar, on poder progessar, on trobar un "nord", "un lloc sota el SOL", on hom trobi aquella motivació, aquell "sentir-se útil", i tot això, depenent molt de les circumstàncies de cadascú, allà on s'ha nacut i crescut, els grups humans amb els que hom comença a desenvolupar-se, que de vegades, seran propicis i estimulants, però altres vegades, un autèntic revulsiu que, no obstant, projectarà la persona cap on te d'anar, amb més o menys consciènca, però que indefectiblement, situarà l'individu al "punt de sortida" del que en podriem dir el "seu destí".  Un "destí" que ell mateix anirà creant i alhora l'anirà instruint a través de les experiències que anirà tenint.  No és senzill, ni succeeix sovint d'una manera plàcida.  El món que espera als éssers humans, quan s'incorporen a la Terra, no és pas un "paradís" on ja tot estigui fet i on no s'hagin de passar penes, treballs, dolors i angoixes, no, precisament de tot això es composen molts dels sentiments que hom sentirà i viurà en si mateix, naturalment, amb satisfaccions també, en aconseguir les fites per les que tant s'haurà lluitat, amb l'alegria d'estimar i compartir, amb tots els afectes necessaris i les persones més afins que constituiran aquells grups socials on hom troba i diposita els "valors", les esperances, espirituals, culturals, polítiques, esportives, de tota índole, amb que construeix perceptivament els "fonaments"diguem, de la pròpia vida.  I ara, les preguntes:

Però tot això, que està "engegat" en tot el Planeta i desde molts segles, i afectant tots els éssers humans, indistintament d'allà on siguin i visquin, tot això,  algú "pensa" que "funciona fortuïtament", perquè l'atzar i la casualitat, són així de "generosos" ?  Si es que "no hi ha Lleis que predeterminin" el "pas de les persones sobre el món", quin atzar més meravellós, veritat ? Però, i d'on sortiria aquest "atzar" ?  Perquè hauria de sortir d'algún lloc, o no ?  Perquè si ja hi fos desde sempre, equivaldria a Déu, no ?   Però hi ha una "mecànica perfecta" al Cosmos, o no ?   Hi ha mecànica "sense" mecànic ?   Si estéssim enmig d'una explosió, mai no ens cauria cap roc al cap ?  Pot haver-hi un rellotge sense un rellotger ?   O un equip de rellotgers ?    Imaginació infinita, no ?   Ei, dic jo.

ELL NEIX I RENEIX CADA ANY...

Néixer en estable o cova                                                                                                 

era un signe volgut que accentuava

la pobresa material;

i era símbol d'una riquesa

espiritual, il·luminada,

lluent Estel

que s'assimilava

a místics i austers anacoretes...

Aquell que així neixia,

era un patró diamantí per la Humanitat

d'aquest Planeta,

el més gran que hi ha hagut

enmig de les èpoques i els temps:

ELL, com Krishna, Quetzalcoatl o Hermes, entre altres,

esdevingué en si mateix l'Energia CRIST

dels Grans Il·luminats del Cosmos...

Tothom l'estima a la seva manera,

molts l'adapten i se'l fan a mida,

menys son els que cerquen dins seu

aquella Guspira Divina

amb la qual s'havia fusionat Jeshua,

i amb la que "tots" ens hauríem de fusionar...

ELL neix i reneix any rera any

per fer-nos-en humana memòria...

M.L.T.

INSTANTS SENSE TEMPS

 Les boires han anat conquerint el massís, unes a ras de muntanya, omplint totes les valls i fondalades, els fons dels més terribles abismes i barrancs, les cases escampades d'urbanitzacions, cases de pagès, esglesioles, camins, corriols i carreteres.  Les altres (boires) pels costats i per dalt el capdamunt de les crestes, planejant o deixant-se dur, com una cascada etèrica, per totes les obertures del superb roquer montserratí.  La visió s'anava enfosquint car tenebres i boires, ja confabulades, s'anaven quedant amb tot l'escenari, en un intent de fer-lo encara més misteriós del que sempre és.   Una humitat freda semblava impregnar tot l'ambient dins aquella calma amb absència total d'aire en cap direcció.

Immòbil en la meva ubicació, anava deixant que el jorn s'anés replegant, guanyat per les ombres i la foscor, mentre el ponent, moribund, desava trèmuls raigs de Sol amb aquella vermellor calitjosa tant típica de la Tardor.    El meu ésser era el paisatge, i aquest era la meva pròpia essència.  L'ego era absent: aquesta era la meva joia, la meva felicitat.  Ningú que no ho hagi provat, sap al cent per cent,  el que estic vivenciant, que òbviament, es minimitza quan sexplica.

Després els estels aparegueren en el cel plumbós i gris del capvespre.  Destacant la Lluna creixent de bracet amb el gegantí, però des d'aquí menut Jupiter, i les constel·lacions, planetes, estels i objectes diversos travessant l'espai.   L'absència de pressions i desitjos, l'oblit d'aquest esclavatge social embrutidor, sentint-me terra, arbre i espai, cosmos en plenitud...

Aquest real descans que propicia l'encontre fora del temps amb el Més Recòndit, Aquell que habita molt endins i tant a prop alhora, que el brogit d'aquest món hologràfic, oculta tant i tant be...

La nit ja s'ha fet espessa i el mantell de les ombres ho emplena tot.  La reflexió meditada ha fluid natural com les ones d'un llac pofund amb càntics d'eternitat...

Manuel Luis Tatjé

GRÀCIES TERESA, PER EXPLICAR-HO TANT BE...

 Es extraordinari, i per mi, sorprenentment agradable que sorgeixin persones, diguem que, d'àmbits no habituals, i que s'atreveixin a parlar tant intel·ligentment i sense embuts, com és el cas de la germana benedictina i doctora en medicina, Teresa Forcades i Vila, en aquesta tant celebrada conferència pública, aclaridora de l'escàndol i muntatge orquestrats a l'entorn de l'anomenada "Grip A".

Sempre que algú alça veus de "denuncia" de manera tant coratjosa, pedagògica, decidida i contundent, els abanderats del "sistema" el tracten de "poc seriós", de "conspiranoic", i altres adjectius que desacreditin a qui ha sigut capaç de dir la veritat en veu alta.  La "sorpresa" ha estat que la "denuncia" l'hagi feta una religiosa, una "monja científica" -que sap molt be el que diu i com ho diu-, aclarint a tothom, però bàsicament a la població, que "s'hauria de vacunar"  segons els pessupòsits de la OMS, que són "doctrina" per la indústria farmacèutica i viceversa, i per la sanitat dels "països rics" del planeta.

4,6 bilions de vacunes per abastar tota la població mundial, i que ningú s'ho perdi això: vacunes fabricades en un temps "record" per companyies farmacèutiques  que han fet acords amb els països més poderosos, com Estats Units, per tal que quedin "exempts de responsabilitats", perquè ningú, en cas d'efectes secundaris (probables o possibles) o mort, pugui reclamar res..¡?   Perquè deuen tenir tant d'interès per vacunar a tothom contra una grip que és més innòcua que la de cada any ?  Quina mena d'  "assaig general" vol ser aquest ?  Diners al darrera de tot això n'hi ha molts, però hi deu haver algún altre interès,  o no?

Recomano que entreu sense "mandra" al "youtube"(internet) perquè és un dels llocs més populars on hi trobareu la intervenció formidable de la germana Teresa, encara que si us abelleix, també la podeu trobar aquí: REFLEXIONS EN VEU ALTA - http://manuelluisref.blogspot.com     Serà bo que l'escoltem i actuem en conseqüència.

Manuel Luis Tatjé

I ARA LA "GRIP NOVA" I EMBOLICA QUE FA FORT!

Com que no hi havia prou preocupació amb la crisi econòmica que el propi "sistema" va generar pel seu propi profit i els seus estralls de tot ordre, ara ha arribat la "grip nova" per portar nova càrrega emocional i psicològica: entenguis "angoixa", a amplis sectors de la societat, en aquest intent inútil i demencial de voler impedir que l'ésser humà es pugui sentir lliure de pressions i pugui ser lliure pensador de la seva realitat i del seu destí, i fer-se conscient, així, de qui mou realment els "fils del nostre món" i de com incideix, lamentablement, sobre la Humanitat, la seva ombra allargassada i fatal.  

La ràdio, la televisió i tota la premsa "units" en bona aliança han d'anar informant abastament i puntual de cada nou pacient mort per la "grip" de nova encunyació, de si s'aconsegueix la vacuna o no, de a qui més incidirà, etc.  Aquesta grip ja és un element més dins el "paquet morbós informatiu" que engloba noticies inquietants: Assassinats, violència de gènere, violacions, terrorisme, atemtats suïcides, guerres... i ara, com dic, la mortaldat d'aquesta "grip A o nova", és igual.

No cal anar a cercar emocions en el cinema de terror: el terror el dona diàriament la televisió, totes les televisions, tots els "informatius" que en llur majoria son tots de "sang i fetge" de manera paranoicament reiterada, que en el fons no son sinó "campanyes orquestrades" pel mateix "sistema" per atemorir i angoixar la població.  Això ni educa, ni informa.  No vull dir amb això que no sigui "veritat" el que es diu.   Però, què he de fer jo quan acabo de sentir un d'aquests "informatius" ?  Aquesta pregunta ja fa molts anys que me la vaig fer.  Solució: de le televisió només m'interessa "el temps",  ni els dits "culebrots" no m'interessen car volen imitar tant la vida real, que per això no cal "perdre el temps" davant la "caixa tonta" només hom ha de mirar al seu voltant per trobar i viure "la vida real", no cal que me la representin uns molt bons actors.

Quan jo era jovencell recordo que els que volien la morbositat de les cròniques negres més barrueres, es compraven aquella "premsa especialitzada" que es deia "El Caso" o el "¿Porqué?".   Avui dia "El Caso" i el "¿Porqué?" estan a les televisions molt ben representats, per enganxar incauts i per ensopir més al personal en conxorxa amb les teles que a més d' "informatius" fan això que algú ha anomenat "televisió brossa".

De fet l'home que vol créixer (per dins i per fora) ha d'aprendre de ser selectiu per tal d'envoltar-se de tots aquells elements que ben segur l'ajudaran en aquesta àrdua tasca de "trobar-se a si mateix": les harmonies d'una bona música, una companyia agradable amb les persones adients, debats intel·ligents, contacte amb la Natura fent curtes o llargues caminades, pràctica de la Concentració i la Meditació, menjar fresc i saludable, i en definitiva, descobrir totes les potencialitats reals i objectives que l'ésser humà te a dins seu esperant integrar-se en un "tot" que li farà canviar la "freqüència de vibració" vers el nou "paradigma" que ja és en l'horitzó i que ha de portar nous aires a un món tan injust i enganyós com el que ens "han muntat" perquè siguem "cadells obedients" i "tot ens estigui be".

Sens dubte, cal la "rebel·lia" perquè l'"home" no està fet per ser tractat així.  Però no estic parlant d'una "rebel·lia" externa, no, sinó d'una "rebel·lia" interior, tanmateix de la Consciència, molt més sòlida que l'externa perquè aquesta, "construeix l'home" a partir de les seves potencialitats anímiques i espirituals, que és el que més li manca a la nostre Humanitat (que ningú pensi que estic parlant de religió).  Aquesta és una "pedagogia" que no s'ha donat mai des dels governs i les institucions, ni tampoc des dels medis de comunicació i que, més aviat s'ha tendit a ridiculitzar-la, car "ells" saben be el "que representa un Home amb la Consciència Desperta".  I això és part del que ens porta el nou "paradigma" que ve, i que en faré alguns comentaris properament.

Manuel Luis Tatjé                                                                 

OH, MIRA!! ES MANRESA!! 15

 CARRER PUIGTERRÀ DE DALT: EL PROGRÉS D'UNES OBRES...

VIURE L'ARA I AQUI INTENSAMENT...

Aquesta asseveració sempre es pot apreciar en la vida, però potser quan més hom pot descobrir la seva gran utilitat pràctica, és amb el pas dels anys i fent una retrospectiva de diferents moments, circumstàncies, situacions, successos i experiències, analitzats des de la distància, doncs amb aquesta perspectiva hom retroba records d'aquests moments, i segons el grau d'emoció, de perfeccció del record, hom pot saber amb certesa si va viure aquella situació "al cent per cent", o va ser "de passada", sense intensitat, sense l'atenció requerida, etc.,  tant és així que fins es pot reflexionar i veure, com aquella circumstància determinada, que en el moment de ser viscuda va ser - potser - "poc valorada", tal vegada perquè hom n'esperava una de "molt millor", que potser mai no arribaria en el temps...   Després, més tard, hom ha pogut entendre com el fet d'  "esperar" una cosa millor li va fer restar prou intensitat en el seu moment, per viure-la "al cent per cent".

Segurament es dona també que hom pensa que el "futur" ha de portar grans coses.  La veritat però és que el "futur no arriba mai", car el que es viu - sempre - "és el present": el que tanmateix cal viure a fons i de manera integra, no ?  El "futur és somni" i es farà present o no, depenent de les circumstàncies que el generin i el portin fins a la "realitat present" i deixant, per tant, de ser "futur".   Si hom viu el "present" pensant en el "futur" no viu tot el que hauria de viure el "present".  I el "present" és TOT EL QUE HOM TE tangible, tot el que s'ha de viure, tot el que s'ha de disfrutar, tot el que s'ha de patir...  I si no es viu el "present" a fons, pot ser que d'aquí a uns anys, la vida viscuda deixi aquest pòsit dins la persona "de no haver viscut el moment present amb tota la seva completa intensitat, quan tocava ", i per tant, no haver tret "prou profit" d'allò que tocava viure, perqué el "futur" acaparava l'atenció, o el passat amoïnava amb problemes no resolts d'altres temps.  Això no vol pas dir tampoc, que des del "present" no es pugui "planificar el futur", allò que anhelem portar al "present"...

El "temps" és enganyós i sovint ens sembla que el seu pas és un "desgast" continu per les persones, homes/dones de la Terra que n'hem sigut esclaus - i en som encara en gran mesura -, i que és una angoixa el concepte de "perdre'l" el temps, perquè ens han "fet creure" que hom "perd altres oportunitats", encara que això sempre és relatiu i personal.  El sentit del pas del temps és una fal·làcia que més aviat ha fet que l'home "no sàpiga" viure l' "instant present": ON HI HA CONTINGUDA TOTA LA SAVIESA DE L'UNIVERS...   El concepte "temps" s'ha fet jugar en contra de la llibertat i el desenvolupament de l'ésser humà per donar-li "falses ansietats i presses" així com "valors enganyosos" que, en darrera instància no portaven enlloc.

Quin descans aquests llogarrets tranquils on els veïns quan es troben pel carrer, la fan petar sense mirar el rellotge !   Més que a les grans ciutats s'hi viu molt més l'  "instant present" car els ritmes "encara" no han estat alterats i les persones mantenen entre elles un tracte més cordial i afable.   El factor "temps" en la "vida moderna" va en contra plenament dels "normals" ritmes biològics de l'ésser humà, mecanitzant els actes i les actituds, les relacions, les convivències i els tractes entre les persones.

Provem de recapitular al final del dia tot allò que hem dit i fet, a veure quants buits, lapsus, talls que no recordem trobem en la memorització:  això ens darà la justa mesura d'allà on hem actuat conscients i allà on no ha estat així...   De fet l'home pot ser robòtic, inconscient i programat com el millor dels ordenadors...  Els Poders més obscurs del Planeta és així com volen la Humanitat...  ELS HI DAREM AQUEST PLAER ?

Manuel Luis Tatjé 

OH!! MIRA!! ES MANRESA !! 14

CARRER PUIGTERRÀ DE DALT: ARA SI !!  ARA VA DE BO,   QUE DE BO VA !!  DES DE LA DARRERA SETMANA DE MAIG FINS.....

¡¡