Castellano Català
Castellano Català "No perdem res del nostre temps; potser n'hi va haver de més bonics, però aquest és el nostre." Sartre
Avui farem una pausa al nostre recull de llegendes urbanes manresanes. La causa és més que lògica i legitima, podríem dir que la Festa Major és mereix un reconeixement important i a part de la resta de reflexions. De fet, durant molts anys la nostra festa gran ha deixat molt que desitjar, ha estat al nivell de les festes més fluixes del país (no posaré exemples per no ferir sensibilitats). La Festa Major s'havia caracteritzat els últims anys per a ser només un Pont molt sucós per anar a la Platja, a la muntanya o per allargar les vacances.
Potser per la gent més gran i de mitja edat de la ciutat la Festa Major continua sent un Pont perfecte, però per altra banda les generacions de joves actuals i les que van viure la dècada dels 90, la Festa Major és una data subratllada al calendari des de molts mesos abans de la seva celebració. No tenir festa de la feina o haver de fer un examen de la Universitat durant els dies pròxims a l'últim cap de setmana d’agost pot suposar un drama de gran envergadura. ¿Quina és la causa clara d'aquest fet? Té noms i cognoms, Festa Major Alternativa.
L'organització de macroconcerts amb artistes de l'escena musical espanyola durant els última anys de la decada dels 80 van suposar un canvi de mentalitat en l'organització de la Festa Major, en són un exemple els concerts de Joaquin Sabina l'any 1988, Mecano el 1989 i Victor Manuel i Ana Belen l'any 1990. Aquesta oferta impulsada per l'entitat Ma'm's no tenien perquè agradar ni arribar a tothom, de fet segurament aquesta és una de les causes principals que van precipitar l'aparició d'alternatives i nous formats dins la Festa Major.
Per altra banda, la Festa Major de Manresa també pot fer dentetes de ser la pionera de tenir una Festa Major Alternativa. L'any 1992 els diversos sectors de l'Esquerra Independentista de Manresa van encetar el que ara sembla que no tingui fre. L'Alternativa de Manresa va començar deixant marca i diverses poblacions del país han anat seguint els seus passos (Sants, Gràcia, Vilafranca,...).
La Festa Major de Manresa ha sofert canvis però aquests no han estat ni precipitats ni radicals, si més no sobretot en els últims anys. Des del meu punt de vista, del programa d'activitats de "l'oficial" sempre se'n ha salvat poca cosa. A sobre aquests pocs actes dels que se'n podria treure molt de suc els veig abandonats i desvirtuats. La imatgeria de la ciutat compte amb figures d'una gran importància, els Gegants vells daten del 1840, els Nans Vells del 1852, de les dues figures hi ha informació de l'existència d'exemplars més antics encara. Per altra banda, hi ha altres figures històriques de la imatgeria que es van perdre i amb els anys s'han anat recuperant gràcies el Correfoc i a la Colla Gegantera. Cal fer referència a l'Àliga, al Drac i a la Mulassa. De l'Àliga antiga ja se'n parlava l'any 1593, el Drac símbol de les antigues creences paganes sotmeses pel Cristianisme es desconeix la data exacte de la seva aparició a Manresa però de l'any 1597 es conserven unes factures de pirotècnia que ja parlen d'aquesta figura i també de la Mulassa, de la qual no es conserva cap referència clara que expliqui com era físicament. Totes aquestes exepte les figures del correfoc tenen un paper força marginal i lligat a actes institucionals amb poc pes. Potser cal reactivar-les i fer-les despertar, són imatges que ens han de fer sentir orgullosos de ser manresans, no n'hi ha prou fer-nos alucinar quan teníem quatre anys.
El Correfoc tot i no ser centenari ha arrelat amb força a la societat manresana, per aquest motiu penso que es mereix un capítol a part.
Bona Festa Major! I ens veiem per l’Alternativa!
http://calquinze.blogspot.com
