Castellano Català
Castellano Català "No perdem res del nostre temps; potser n'hi va haver de més bonics, però aquest és el nostre." Sartre
http://calquinze.blogspot.com
¿Què seria de Manresa sense la imaginació col·lectiva? Les llegendes urbanes poden ser veritat o mentida, possiblement la seva part més autèntica és que tenim molts números de mai saber si són certes, falses o manipulades per la imaginació de desenes o centenars de persones.
La Mina a Manresa. Fa un parell o tres d'anys va arribar a les meves orelles que hi havia un pla urbanístic de la Generalitat que preveia el trasllat del barri metropolità de La Mina cap al Bages, la ubicació que es comentava era entre la pujada Roja i la zona dels Trullols. La veritat és que durant aquell estiu aquesta llegenda urbana va sonar per les terrasses del Passeig, xarcuteries i de ben segur que també va sortir de la boca de més d'una clienta del Mercat.
La Quica. ¿Què faria Manresa sense la Quica? Les llegendes urbanes sobre aquesta dona de ben segur podrien omplir les pàgines d'un llibre. De ben petit per l'escola podia sentir que una vegada un client d'aquesta bona dona, després de cremar-li els mugrons amb un cigarret la va llençar des del pont de l'estació cap avall al riu. He de reconèixer que desitjo que sigui una història falsa, si per alguna raó aquest cas es va donar de debò és per fotre més d'un clatellot i uns quants anys de psiquiàtric a l'autor de l'acció.
L'alcalde borratxo. Fa uns anys es deia que era molt habitual veure un exalcalde de la ciutat més tort que la torre de Pisa. Es deia que se'l podia veure sovint sortint de Cal Manel i travessant pel semàfor de de Sant Domènec (el que parlava) fent més esses que una serp.
El Pakistanés de les flors. Sembla ser que aquest és l'únic pakistanés que viu a la nostra ciutat però ull! Segons la última llegenda urbana que m'ha arribat a les orelles això podria ser tot un engany, una autèntica farsa! El nostre estimat venedor de flors durant les nits manresanes no és manresà sinó que ve de Barcelona amb l'últim tren de la nit i marxa amb el primer del matí ¿qui ho havia de dir no? Qui sap, potser només és una llegenda urbana.
Manresa, la ciutat subterrània. Una de les més antigues que recordo és la que deia que Manresa tenia una ciutat subterrània. El fet amb el que es basava els seguidor de la teoria era l'existència del carrer del Balç. També s'havia arribat a dir que hi havia un curiós entramat de passos subterranis que connectaven diversos edificis emblemàtics de la ciutat, de la Seu a l'Ajuntament i cap a la Torre Santa Caterina. Sento desil·lusionar als més imaginatius però això sí que és una autèntica llegenda urbana no real, un article del Regió7 (¿o era el Pou de la Gallina?) va parlar amb diversos geògrafs i historiadors que van acabar desmentint aquesta possibilitat.
Les xeringues de Crist Rei. La que ve ara més que una llegenda urbana és una anècdota curiosa i sobretot graciosa. Suposo que alguns de vosaltres la recordareu. Un bon dia Manresa es va llevar amb una curiosa portada del diari Regió7. El titular anunciava que sota un balcó de la plaça de Crist Rei hi havien apregut xeringues clavades. L'article informava que la Policia ja treballava en el cas i que aquest estrany fet havia preocupat força a les autoritats. Per a ser més exactes si us coneixeu Manresa aquest fet va passar sobre les finestres laterals de la Caixa Catalunya en aquesta concorreguda plaça manresana, a on és força habitual veure-hi joves asseguts. Dies després, amb un article força més reduït s'informava als lectors que el que hi havia clavat sota el balcó d'aquell edifici no eren xeringues sinó aquelles conegudes gormanderies fetes de petites barretes de gelatina vermella. No se si sabeu quines vull dir però ja us puc ben assegurar que a la meva època d'institut era molt habitual veure-les enganxades als sostres de les aules.
Aquesta és la primera edició d'aquest recull de llegendes urbanes manresanes . Si vols que el proper cop parli d'alguna llegenda que em pugui passar per alt a mi i no ha tu et convido a què participis en el recull i m'escriguis a burretmanelic@yahoo.es.
Apa doncs! El qui té imaginació, amb quina facilitat treu del no res un món. (Adolfo Bequer)
http://www.calquinze.blogspot.com
