Llegendes urbanes manresanes
17/08/2008
http://calquinze.blogspot.com
¿Què seria de Manresa sense la imaginació col·lectiva? Les llegendes urbanes poden ser veritat o mentida, possiblement la seva part més autèntica és que tenim molts números de mai saber si són certes, falses o manipulades per la imaginació de desenes o centenars de persones.
La Mina a Manresa. Fa un parell o tres d'anys va arribar a les meves orelles que hi havia un pla urbanístic de la Generalitat que preveia el trasllat del barri metropolità de La Mina cap al Bages, la ubicació que es comentava era entre la pujada Roja i la zona dels Trullols. La veritat és que durant aquell estiu aquesta llegenda urbana va sonar per les terrasses del Passeig, xarcuteries i de ben segur que també va sortir de la boca de més d'una clienta del Mercat.
La Quica. ¿Què faria Manresa sense la Quica? Les llegendes urbanes sobre aquesta dona de ben segur podrien omplir les pàgines d'un llibre. De ben petit per l'escola podia sentir que una vegada un client d'aquesta bona dona, després de cremar-li els mugrons amb un cigarret la va llençar des del pont de l'estació cap avall al riu. He de reconèixer que desitjo que sigui una història falsa, si per alguna raó aquest cas es va donar de debò és per fotre més d'un clatellot i uns quants anys de psiquiàtric a l'autor de l'acció.
L'alcalde borratxo. Fa uns anys es deia que era molt habitual veure un exalcalde de la ciutat més tort que la torre de Pisa. Es deia que se'l podia veure sovint sortint de Cal Manel i travessant pel semàfor de de Sant Domènec (el que parlava) fent més esses que una serp.
El Pakistanés de les flors. Sembla ser que aquest és l'únic pakistanés que viu a la nostra ciutat però ull! Segons la última llegenda urbana que m'ha arribat a les orelles això podria ser tot un engany, una autèntica farsa! El nostre estimat venedor de flors durant les nits manresanes no és manresà sinó que ve de Barcelona amb l'últim tren de la nit i marxa amb el primer del matí ¿qui ho havia de dir no? Qui sap, potser només és una llegenda urbana.
Manresa, la ciutat subterrània. Una de les més antigues que recordo és la que deia que Manresa tenia una ciutat subterrània. El fet amb el que es basava els seguidor de la teoria era l'existència del carrer del Balç. També s'havia arribat a dir que hi havia un curiós entramat de passos subterranis que connectaven diversos edificis emblemàtics de la ciutat, de la Seu a l'Ajuntament i cap a la Torre Santa Caterina. Sento desil·lusionar als més imaginatius però això sí que és una autèntica llegenda urbana no real, un article del Regió7 (¿o era el Pou de la Gallina?) va parlar amb diversos geògrafs i historiadors que van acabar desmentint aquesta possibilitat.
Les xeringues de Crist Rei. La que ve ara més que una llegenda urbana és una anècdota curiosa i sobretot graciosa. Suposo que alguns de vosaltres la recordareu. Un bon dia Manresa es va llevar amb una curiosa portada del diari Regió7. El titular anunciava que sota un balcó de la plaça de Crist Rei hi havien apregut xeringues clavades. L'article informava que la Policia ja treballava en el cas i que aquest estrany fet havia preocupat força a les autoritats. Per a ser més exactes si us coneixeu Manresa aquest fet va passar sobre les finestres laterals de la Caixa Catalunya en aquesta concorreguda plaça manresana, a on és força habitual veure-hi joves asseguts. Dies després, amb un article força més reduït s'informava als lectors que el que hi havia clavat sota el balcó d'aquell edifici no eren xeringues sinó aquelles conegudes gormanderies fetes de petites barretes de gelatina vermella. No se si sabeu quines vull dir però ja us puc ben assegurar que a la meva època d'institut era molt habitual veure-les enganxades als sostres de les aules.
Aquesta és la primera edició d'aquest recull de llegendes urbanes manresanes . Si vols que el proper cop parli d'alguna llegenda que em pugui passar per alt a mi i no ha tu et convido a què participis en el recull i m'escriguis a burretmanelic@yahoo.es.
Apa doncs! El qui té imaginació, amb quina facilitat treu del no res un món. (Adolfo Bequer)
http://www.calquinze.blogspot.com
Entre elefants, rinoceronts i hipopòtams
07/08/2008
http://calquinze.blogspot.com
Cap a l'any 1957 es van trobar al Tossal dels Cigalons de Manresa les restes d'una antiga espècie germana dels elefants actuals, l'Elephas antiquus d'uns 100.000 anys d’antiguitat. Posteriorment, cap a l'any 1960 al Puigberenguer es van descobrir restes d'un espècimen encara més antic, l'elephas meridionalis d'uns 300.000 anys. A part d'aquest, en aquest indret també es van deixar trobar restes de Hippopotamus major i Rhinocerus etruscus.
¿Què vol dir això? Doncs que cap a l'època en la que els Sapiens i el Neandertals es van separar, la nostra estimada comarca estava plena (com a mínim) d'antics elefants, rinoceronts i hipopòtams ¿Què hauria passat si aquests no haguessin desaparegut del Bages per culpa dels diversos canvis climàtics i glaciacions? ¿Ara tindríem al bell mig del Suanya un immens hipopòtam refrescant-se? A veure qui tindria els pebrots d'anar-hi a fotre una carretera per allà al mig ¿Podríem veure un rinoceront menjant-se les fulles dels arbres de la nova plaça Major, Gispert o Valldaura? ¿Arbres a Manresa? Segur que no, si alguna cosa es podria menjar el nostre estimat rinoceront són les ombrel·les de les terrasses del bar Toni's ¿Podríem anar al parc del Castell a donar cacauets als elefants? La resposta és sí, però abans hauríem de trobar lloc per aparcar, encara que sigui a la zona blava el més probable és que surti més econòmic que anar al ZOO de Barcelona.
De ben segur que si els nostres antics amics haguessin sobreviscut, Manresa hauria estat la sensació mundial de segles i mil.lenis. Només cal fer un cop d'ull a la història i veure el ressò que va tenir Anibal amb els elefants portats de l'Àfrica que van travessar mitja Europa per atacar l'imperi Romà durant les Guerres Púniques. Encara hi ha pobles dels Pirineus que es disputen el fet de tenir el camí per on van passar aquestes trompes amb un animal al darrera.
La Manresa dels elefants i el rinoceronts sortiria a tots els llibres de història i guies turístiques. Jo ja veig el lema, Manresa el cor (i la selva) de Catalunya. El Safari del Bages visitaria amb immensos 4x4 una estranya muntanya sense arbres ni vegetació cap a la zona de Sallent (actualment conegut com el Runam salí de Sallent) Allà s'hi podrien trobar els antecessors de l'antic lleó que ja hi havia hagut fa uns anys a la famosa estació de servei amb aquest nom a la recta de Sallent (fet real). Sincerament preferiria milers de vegades tenir la zona plena de lleons que d'assassins del medi ambient com tenim avui en dia.
Tot això és fantasia suposo que ho heu notat. Ara bé, si voleu visitar un dels ullals d'elefant que es van trobar al Puigberenguer ho podeu fer al Museu de Geologia Valentí Masachs de la UPC.
Au, Prou sal! i una mica de licor de coco!
http://calquinze.blogspot.com
Un altre canvi climàtic és possible!
26/07/2008
Diuen que el canvi climàtic provoca el desglaç de les grans masses de gel dels pols. Aquest fet ens pot portar cap a un gran augment del nivell de l’aigua del mar. Diuen que les ciutat costeres quedaran abnegades sota la immensitat de la mar. La costa del nostre país es pot veure totalment afectada per aquesta catàstrofe. Tots els centres d’oci turístic dels Països Catalans poden quedar destruïts i plens d’algues i sardines, ¿De què viurà el nostre país si ens quedem sense Barcelona, Lloret i Benidorm? ¿A on aniran a parar els milers d’anglesos i alemanys a fer les seves gerres de litre i a fer gasto en general? A Madrid? No veig la xocolata amb xurros i el “bocata calamares” com a símbol turístic del sud d’Europa. Això des de casa nostre no es pot permetre! Ens hem de posar mans a la feina i per una vegada a la vida començar a pensar en el futur.
El nostre poble es caracteritza per seu un niu d’emprenedors i de gent amb empenta, tenim de lo millor de cada casa i ofici. Aprofitem-nos d’això! Agafem els millors enginyers de camins, geògrafs i altres especialistes que ens puguin servir. L’objectiu és clar! Manresa ha de tenir platja! La marinada ens refrescarà les nostres odioses nits d’estiu i suavitzarà els freds radicals dels nostres hiverns. L’economia de la ciutat reviurà una època gloriosa que superarà amb escreix l’impuls de la indústria tèxtil que tant va caracteritzar els segles XIX i XX. Els patinets de platja amb tobogan de corba invertida seran un dels màxims pilars en els que es sustentarà l’economia del nostre Ajuntament. Això i el gran negoci que suposarà el cobrament dels amaraments de vaixells que representaran una nova època de les zones blaves i dels parquímetres tant estimats pels manresans.
¿Haurem de buscar gent que es faci responsable de les ginguetes (conegudes popularment com a “Xiringuitos”)? De ben segur que no caldrà, el responsable d’una coneguda discoteca manresana mourà tots els fils d’influències per tenir el monopoli d’aquest sector. No cal que ens preocupem massa per aquest tema, la resta de manresans no hi tindrem res a fer si ens volem enriquir amb els fetges dels altres. Ara bé, si teniu bona planta i feu goig de veure de ben segur que sereu admesos com a cambrers o cambreres dels seus establiments, per altra banda si quan us apropeu a un nen marxa corrent i teniu més múscul que cervell també és més que probable que us doni feina com a vigilants de seguretat per a que atonyineu a qui es passi de llest o per a que expulseu el primer immigrant que volti per la zona.
Com es pot veure a la simulació el Pont Vell quedarà sota l’aigua, no us preocupeu, està tot calculat. Muntarem l’escola de submarinisme més important del país. Cursets per a totes les edats que visitaran fins a l’últim racó el Pont i l’església de Sant Marc. ¿ Què us sembla el Maties Sala i l’Estiarte com a màxims gestors de l’escola?
Manresans, foc nou! Anem tots en massa cap al concessionari més proper d’automòbils de marques sud coreanes (si l’economia ho permet és recomanable comprar el 4x4 per gros de la botiga) comencem a passejar-nos amb els nous automòbils i contribuir amb el nostre gra de sorra, o millor, amb la nostra gran fumarada negre per aconseguir el nostre gran objectiu! Un altre canvi climàtic és possible!
Turisme de borratxera a la manresana
23/07/2008
Diuen que Manresa fa fàstic, és bruta i que és lletja, que hi ha molts cotxes i pocs aparcaments, diuen que qui va urbanitzar Manresa ho fa fer mentre pensava en mil coses abans que en la seva feina, que els manresans som de lo més tancats i antipàtics del que qualsevol es pot trobar voltant pel planeta, que hi fa molt fred i que mai neva, que la depuradora de Manresa tuf des de Castellgalí, que mai hi ha festa i que no tenim turistes ni que els hi paguem l’allotjament.
Porto pocs dies fora de casa però us puc ben assegurar que trobo a faltar aquests tòpics com un desesperat. ¿Algú ha fet l'exercici de visualitzar l'entrada del Parc de la Seu (o qualsevol altre) com si fos un centre turístic d’alt nivell? ¿Us imagineu l’entrada de la Seu plena de turistes amb les gravadores de vídeo a una mà i la camera de fotografiar a l’altra?¿Xancles amb mitjons, gorres amb la visera plana i la pell vermellosa per culpa de l'excés sol? ¿Quioscos d'aquelles a on hi pots trobar des dels gelats d'una famosa marca fins a xufles humides dins d'una bossa estreta i allargada? ¿Ampolles d'aigua a 2 euros i mig o llaunes de refrescos també a preus desorbitats? ¿Guies turístics d'aquells típics de debò, amb l'altaveu i l'expressivitat carrinclona i d'actor que mai serà admès a l'Institut del Teatre? Me'ls imagino portant una samarreta amb el lema I Love Manresa amb una fava recordant el nostre estimat Avalot de les Faves al més pur estil poma novaiorquesa.
Fantasiejant amb el turisme de borratxera manresà també m’imagino un parc aquàtic a la zona de Can Font (s’havia arribat a plantejar seriosament fa uns anys) Com s'anomenarien els seus tobogans? La Sèquia splash? La piscina d’onades de l’Agulla? Val més que no, segur que el turistes preferirien noms estrangers com Water Full o el Kamikaze. ¿Què hi pot haver millor per la Masia de Can Font que un autèntic restaurant fast-food amb plat estrella inclòs? Ja ho veig! Les paelles congelades i les magnífiques i tant nostrades gerres de Sangria formarien part segurament aquest apreciat menú.
Seguint amb l’esperit imaginatiu no podria faltar l’explotació turística del Passeig, una autèntica rambla sense res a envejar a la veïna de Barcelona. Un Passeig ple de botigues xiques i estretes destinades al món del souvenir. Clauers amb la fotografia de la família reial, gots de xarrup amb el logotip del brau d’aquella marca de licor, samarretes d’imitació de la selecció espanyola,... ¿Tindrien també samarretes d’imitació del Bàsquet Manresa? Tovalloles amb la cara del Chichi Creus per a lluir al parc aquàtic, no hi podrien pas faltar.
Ara bé, si una cosa es podria explotar d’allò més bé a la Manresa turística és la Festa Major. El Correfoc ompliria les places i carrers al més pur estil San Fermines o les Falles de València. Com a gran festa que seria segurament es voldria crear una beguda típica que només s’utilitzaria per l’ocasió ¿Què tal unes Aromes de Montserrat amb Orujo o potser millor amb el Rioja més tirat de mercat? Ja veig a l’Ajuntament amb la gran necessitat de crear una immensa plaça de bous per tal de recollir la gran quantitat d’espurnes de foc que els anys abans ja havien socarrimat les magnífiques tovalloles dels turistes amb les cares dels jugadors històrics del Bàsquet Manresa als balcons dels centenars d’Hotels, hostals i pensions de mala mort que omplirien els carrers del Barri Vell.
Volem una Manresa així? Jo no. Prefereixo la pudor horrible de la depuradora abans que els “guiris” davant la Seu. Friso per retrobar les pujades i baixades, els carrers amb cul de sac i les voreres de barrufet abans que trobar-me a tots els restaurants els cartells publicitaris de la Paellador i pamflets anunciant els preus econòmics de les gerres de Sangria amb milers de glaçons per enganyar al personal. Vull una orxata de la “Xixu”, comprar bacallà al carrer Sant Miquel, llegir el Regió7, el Pou de la Gallina i fer una bona cervesa al Quimet (tot i que els seus preus si que semblen ser els d’un establiment situat a primera línia de mar). Vull retrobar els personatges mítics de la ciutat, que em recordin que he de pagar si vull seure a les cadires del Passeig, vull intentar anar a la Biblioteca i trobar-la tancada com sempre passa quan la necessites, vull llevar-me amb el camió de les escombraries a altes hores de la matinada, avorrir-me com el que més al mes d'agost, vull seguir patint cada cap de setmana amb els partits de bàsquet amb l’equip amb el pressupost més baix de la lliga, vull que em tanquin tots els bars a les 3 i que si tot i això vull seguir la festa hagi de pagar una bona quantitat de calers i que m’obliguin a vestir-me com dicten les últimes tendències de la moda. Tot i això i més que mai sóc un manresà orgullós ¿Tinc tendències masoquistes? Potser sí, però manresà i orgullós de tot cor, que vinguin els de Vic a molestar amb les vegueries que ens els mengem amb patates, o millor, amb el nostre plat tradicional, el magnífic bacallà a la manresana, ¿deu ser que que fa anys pel Cardener s’hi podien trobar bacallans?
Benvinguts i benvingudes al primer dia de Cal Quinze. Millor buscar a fora el que no voldrem mai a casa, visca les vacances!
Castellano Català 
